La bellesa està condicionada a una dimensió social, cultural, no és una idea de perfecció sinó una percepció subjectiva. En la nostra història no hi ha existit cap estereotip de bellesa que s’hagi sostingut al llarg dels temps.Comparteixo la condició de bellesa mitjançant la mirada i les emocions. I com cada cosa s'hi pren tot el temps que necessita, jo he entès que les persones som una suma de característiques que ens fan ser atractives als ulls de qui ens mira. Crec que hem de re-aprendre a mirar-nos més obertament, a fer de la bellesa una democràcia.
La bellesa esdevé com un aprenent de poeta, com una resposta enamorada, fins i tot de nosaltres mateixos.
1 comentari:
"La bellesa esdevé com un aprenent de poeta, com una resposta enamorada."
Des de petita he vist bellesa on altres no la veien, i al revés. M’he guanyat incomprensió, però no he cedit als pensaments dels altres. Contradictòriament he estat víctima i culpable de la perfecció i la bellesa dictada. Aviat ho comprendràs una mica millor.
Una aprenent de la vida que no pararà mai.
eva
Publica un comentari a l'entrada