6/5/07

Poesies


Omplint els llavis

Al capritx de ceps trèmols,
mans d’un escenari verge
gaudeixen de bells sons d’un país
concedits sense alçar gaire un sospir.
Brillen en reflex dels contorns
d’una mar entapissada de roques encrespades,
que s’ablaneix pel silent de la nit
sota un do d’amor orfe.
Somrius. Somric.
Viciem l’aire com dos apassionats
embogits d’absoluta innocència;
esgarrapes eixugant-te els llavis
en volves de somnis en veu alta:
Lliurar. Estimar.
El secret despunta en la meva mirada
feta llum, espurnejada, en terres de França,
en saber dir allò que m’oprimeix
suplicant l’indicatiu present d’un verb:
T’estimo.


2 comentaris:

OhCapità ha dit...

Vels esquinçats

Brogit d'un capritx sensual que crida trèmol,
imatges d'un paisatge ple de vinyes i mar
ocults a les mirades estranyes unim les nostres mans
entre el sospirs del vent que remolen els meus vels
Crida la gavina, s'ofega el capità

Viciant l'aire, pressionant els nostres cors
cauen els vels entre els òsculs famolencs
dels desitjos de les nostres ànimes:
murmuris d'onades esgarrapant les roques
Mirar. Sentir. Estimar

Secrets cridats en veu alta per ulls mirats
espurnejo bevent del teu cor, en terres de França
el meu jo, que res ja no l'oprimeix
No Suplica, SENTENCIA el Present d'Indicatiu:
T'estimo.

---------------------------------------

Gràcies Laura. T'estimo.

UB FOOD TRAILERS ha dit...

Molt interessant aquest treball de conjugacions sobre els punys enlaire que en són els ceps.

Una salutació.