27/3/07

Poesies


Pluja blanca

Arran de nit
quan tan sols resten les ombres
escorcollo la flaire
entre el pols de la teva sang
i el llum fosc d’un racó
entreobert, sense botons.
Palpo al ritme dels dits
l’aleteig del teu miratge
en el plec de les cames,
arrapant-lo a la respiració.
Com una serp, vibrant encara,
desperta un desig ja existent
des d’un angle,
amb el vaivé de la pell
farcida de naturalesa
calenta, despuntada.
Un raig de calidesa
embogit es dispersa.
Tot el corrent
inunda el meu cos de llampecs
com un teler de seda abstracte
emmarcat d’un líquid pulcríssim.
S’aquieta, feble,
a penes gosa moure’s
en un ressò feblíssim
sota una pluja blanca
adormida.

1 comentari:

tonibanez ha dit...

Una molt poètica descripció de l'ejaculació masculina...