22/3/07

no hi ha lloc per a adverbis de temps

Així estic jo,
com una onada de mar que sacseja espuma,
abandonant el cos al plaer individual
de la primera claror del dia
en el miratge del teu pessigolleig.

2 comentaris:

Indòmita ha dit...

així estem, Laura
l'onanisme del teclat...

encantada de coneixe't
i gràcies : )

e

OhCapità ha dit...

mmm, ... i jo que suro entre onades, aferrat a un timó que no respon,
sacsejat per la tempesta
fins que el sol ja es pon, ...

bona nit Laura, ...