14/8/10
Una funció mínima en el llenguatge poètic
12/8/10
Dijous a la Vila de Gràcia
Encara que l’enquesta del Independent de Gràcia va sortir escollit el millor gelat en el Curuba de la Plaça de la Vil·la, jo us recomano que aquest estiu no deixeu de passar a gelatejar per Bellamia de la Plaça de la Virreina... gustos de canyella, tiramisú, mascarpone...11/8/10
Dimecres d'agost

Aviat plourà música pel carrer i la gent no sospitarà que les paraules suren com el pol·len a la primavera.
9/8/10
Poetes catalans. Jordi Llavina
El cec llegeix amb la punta dels dits.
Ho fa passant la pell damunt la pell
gravada de les pàgines.
Com Goethe,
jo ara voldria comptar hexàmetres
damunt l'esquena de la meva amant.
Ser cos que escriu amb la punta dels dits.
Tornar a sentir un cop més
el seu cos despullat.
El pit, la boca, el cul,
la pell esborronada,
aquelles cames plenes
i els cabells que no pesen, arrissats.
Però ella ja no hi és, i jo no hi veig.
Quina despulla, el cos, quan no s'estima!
Fa com la mà del cec,
que, en una plana llisa, ignora,
primer, i després
s'enyora.
Jordi Llavina. (2007) Diari d'un setembrista. Bromera Poesia
7/8/10
Una funció mínima en el llenguatge poètic
6/8/10
Today

Avui és un dia de preguntes sense respostes.
5/8/10
Dijous a la Vila de Gràcia

El carrer Verdi conté una escenografia que es desprèn d’un proverbi manllevat dels indis Cree que coronarà el carrer i que diu així: “només després que l’últim arbre hagi estat tallat; només després que l’últim riu hagi estat enverinat; només després que l’últim peix hagi estat capturat; només llavors entendràs que els diners no es poden menjar”.
3/8/10
Voltes
1/8/10
Miquel Àngel Riera
No em sap greu d'estimar-te per la dreta
ni veure-ho tot tan clar que em sigui estranya
l'elegància fondal d'anar a palpentes
i fer-ne del trobar-te una engrunada,
com si tot no fos llis i l'envestida
no tengués la sintaxi arrenglerada.
Per paga, et comptes amb els dits, sense erro,
i dus arrambadors a cada banda
i cap al teu recer amb tall de finestra
no hi duen viaranys, sí camins amples.
Sols em sap greu avui en què voldria
jugar a ser un poc pervers i embiaiaxar-te.
miquelàngelriera. (2005) ObraPoèticaCompleta. edicions del salobre
31/7/10
Una funció mínima en el lllenguatge poètic
29/7/10
Dijous a la Vila de Gràcia

Lagrana està situada al Mercat de la Llibertat (Parades 82-83-90-91).
26/7/10
Poetes catalans. Jaume Bosquet
Ara et sensible al ritme del poema,
al sobtat canvi d'un traç de color,
al dolor d'una absència incomprensible,
al raig de llum lliscant entre una pedra,
al foc de dins que lluita per sortir.
Vindrà el temps i voldrà fer-te com ell.
Vigila, doncs. Tu em vas dir:
"Les paraules,
cal desxifrar-les i desafiar-les?
No obrirà mai el nostre cos l'enigma.
Vindrà el temps i voldrà fer-te com ell:
indiferent al ritme de la vida.
Jaume Bosquet. Triacant (2009). Edicions Proa
24/7/10
Una funció mínima en el llenguatge poètic
22/7/10
Dijous a la Vila de Gràcia
apEgo (dansa) + Maarten Swann (música)
apEgo Miquel Barcelona
Write me notes (presentació disc) Maarten Swaan
21/7/10
Poetes per pensar
Ja fa temps que els indicis són prou clars:
la vainilla torna agra els frigorífics;
enmig del carrer, alguns criden a sa mare;
jo deambulo només per enyorar-te
amb més eficàcia, quan em renyes
no es pot dir que prediquis amb l'exemple,
i la veïna del pis del davant
no fa res més que estendre tovalloles.
La humitat corca els ossos del vivents,
han tornat a massacrar Catalunya,
una dona ha parit un infant sense cap.
Ja em diràs què en fotrem, de tot plegat.
La part visible. Sebastià Alzamora
19/7/10
Lectura dramatitzada
Dimarts, dia 20 de juliol a dos quarts de 8 del vespre a la llibreria Bertrand de la Rambla de Catalunya 37. 28/6/10
Una canya i un quadern

20/6/10
Poetes Catalans. Antoni Prats
(Tot escoltant Rakhmaninov)
Com que el no-res és impossible,
la mort ens despulla dels noms,
s'alimenta d'absència i oblit
i només ens transforma.
Fins i tot unes mans ara sense ànima
que havien desvetllat adés
vibracions i músiques,
pel relleu d'unes altres mans
podem sentir-les vives
-durant un temps
almenys.
Antoni Prats. La joia. (2011) Edicions Bromera
19/6/10
Una funció mínima en el llenguatge poètic
17/6/10
El camí del Bandama Vermell
Avui, a les set de la tarda, es fa la presentació a Mataró de la novel·la El camí del Bandama Vermell, de Sílvia Romero i Alícia Gili (Premi Columna Jove 2010)És realista, doncs, aquest Camí del Bandaman Vermell? Ho és força, i quan defuig la versemblança és per llicències literàries més que comprensibles. Per exemple, vist l’estat en què solen quedar les víctimes adolescents d’una guerra sàdica i viciosa, no és imaginable que el germà i la germana s’envïin cartes de narracions explícites, detallant amb pèls i senyals les atrocitats que han sofert i les que han comès. Pel que coneixem de la majoria dels testimonis, el silenci sol ser la norma, i si s’explica algun fet sol ser sobre terceres persones, no en relació a un mateix. Només al cap de molts anys i moltes teràpies, s’aconsegueix treure alguna confessió amb tirabuixó. En fi, entenem aquesta concessió a l’hora de construir un relat epistolar, sobretot perquè la resta –els fets- no s’allunyen gaire del que se sap.
Alfred Bosch©
Llibreria Abacus
Camí Ral 254 -plaça de la Muralla
Mataró
16/6/10
Miquel Bezares
La presentació es farà càrrec de Lluïsa Julià i Joan Reñé i Huguet.
L'escriptora Lluïsa Julià ha fet la valoració del poemari:
Un llibre que ens mostra l'evolució des d'una “línia molt experimental” fins a mostrar-nos una “veu lírica... amb una forma de fer poesia pròpia”. Així ha definit l'escriptora Lluïsa Julià “L'espiga del buit” el poemari de Miquel Bezares, guanyador del XII Premi de Poesia Maria Mercè Marçal.
Lluïsa Julià ha situat el grup de 8 poemes acròstics reunits en la part central del llibre sota el títol de “Arrel incerta” com el punt d'inflexió d'una manera de fer poesia a una altra. I ha convidat al lector a trobar el novè poema que surt del conjunt dels 8, en el que ha definit com a “nova forma de joc, de complicitat amb el lector”.
19.30h Espai Mallorca
15/6/10
Recital poètic
JONIO GONZÁLEZ
MARIAN RAMÉNTOL
CARLES REBASSA
Llibreria La Caixa d'Eines
c/Aragó, 367
Barcelona
13/6/10
Una canya i un quadern
Ha d’haver-hi algú que m’expliqui com funcionen les famílies, si més no dins el cap. Vull respirar entre ells però m’empasso més paraules que records i la nit s’allargassa pensant en el rellotge de cucut de la mare.
Enmig del silenci de la tarda, les cares són complexes i el cor em batega massa de pressa. Tot es fa llarg i en lloc no hi ha indicadors per saber que en faig de tot el que sento.
12/6/10
Una funció mínima en el llenguatge poètic
11/6/10
S'acosta el mar
10/6/10
Dijous a la Vila de Gràcia
Coordinador: Jordi Virallonga
Aquest dijous tindrem la presència de SEBASTIÀ ALZAMORA
Sebastià Alzamora. Escriptor, crític literari i gestor cultural. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears (1995), compagina la creació literària amb tasques acadèmiques i de gestió cultural. Ben aviat s'erigeix com una sòlida i arriscada veu del panorama literari català, innovadora i alhora deutora de les fonts dels clàssics. Les seves obres solen retratar una societat en declivi on els personatges presenten els dubtes de l'existència. Forma part del nucli generacional anomenat "Els Imparables", conjuntament amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano i amb els quals publica l'assaig programàtic Dogmàtica imparable: Abandoneu tota esperança (2005).
Es dóna a conèixer amb el poemari Rafel (1994). Posteriorment, publica, entre d'altres, Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001) i El benestar (2003). Part de la seva obra poètica ha estat aplegada en antologies conjuntes, com per exemple Imparables (2004). Com a narrador és autor de L'extinció (1999), Sara i Jeremies (2002); i La pell i la princesa (2005). Escriu també l'assaig Gabriel Janer Manila: L'escriptura del foc (1998) i participa amb relats breus en diversos volums col·lectius. L'obra de Sebastià Alzamora ha estat profusament premiada; compta també de diverses traduccions al castellà, italià, francès, portuguès, hebreu i eslovè.
També és col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació i en múltiples revistes científiques i culturals, com Serra d'Or, Lluc, El Mirall, El Temps, Avui, Diari de Balears, Diario de Mallorca, Benzina, El Singular Digital o Catalunya Ràdio.
Lloc: Sala d’actes de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (c/Camèlies 76-80, Barcelona).
9/6/10
A DOS VOCES / A DUES VEUS
“Poesia entre les coses”Gemma Gorga i Xuan Bello. Modera Martín López-Vega. Pablo Neruda ho subratllà, però ja des d’abans se sap que la poesia és un calaix de sastre on to hi cap si serveix per entendre’s fets quotidians, el sentiment de la terra...
7/6/10
VII CICLE DE POESIA
19.00h Casa de Menorca
6/6/10
Perejaume
Amb dramatúrgia i direcció de Mireia Chalamanch, ens endinsem en la poesia de Perejaume. En aquesta obra la paraula sorgeix dels abismes on es precipiten les certeses més antigues i més arrelades a la terra, per projectar-se fins a l'infinit, eixamplant-nos el llenguatge i les visions.

Del 3 al 13 de juny
5/6/10
Una funció mínima en el llenguatge poètic
3/6/10
Dijous a la Vila de Gràcia

1/6/10
Albert Pla i Nualart
Ens hem tornat nacionalitats
Els sufixos tenen significat i això fa que de vegades tenyeixin paraules que voldríem més neutres. Sovint parlem d’interessos partidistes quan només volen dir de partit. L’adjectiu partidista implica adhesió incondicional i és, per tant, més parcial i negatiu que de partit.
De fet, la política ja té tantes connotacions negatives que els politicòlegs es neguen a dir-se així i es fan dir politòlegs: la RAE ho accepta i el DIEC encara no. I aviat els nacionalistes se’ns faran nacionalitaris, que ve a ser el mateix però en pobrets i sense Estat, o sigui inofensius.
El sufix –ari no sona aquí, paradoxalment, tan nazi com –ista. L’ampli sentit de –ari fa dir a alguns que crisi humanitària ha de ser crisi humana, però –ari connota lluita i reivindicació, i de la mateixa manera que un problema sanitari no és un problema sa i una ideologia igualitària no és una ideologia igual, jo i vosaltres passem crisis humanes, però les que demanen un esforç col·lectiu i solidari són humanitàries.
30/5/10
Presentació: Pel camí de l'aire
Víctor Verdú presenta el seu nou poemari Pel camí de l’aigua a l’Heliogabal, a les 21h.Hi participaran Jordi Quer, editor; Jordi Pàmias, poeta; Òscar Rocabert, poeta; Xavier Baró, cantautor; i Víctor Verdú, autor del llibre
29/5/10
Una funció mínima en el llenguatge poètic
28/5/10
Neix una nova editorial en català

L'acte inaugural el proper 27 de maig a la llibreria PROA ESPAIS (Rosselló 212) a les 7 de la tarda, amb la presentació dels dos primers llibres, escrits per Teresa Duran i Lola Casas.
27/5/10
Dijous a la Vila de Gràcia
24/5/10
Recital La Caixa d'eines
23/5/10
Jaime Gil de Biedma
en otra inquisición mucho más azorante: ¿por qué escribí? Al fin
y al cabo, lo normal es leer. Mis respuestas favoritas son dos. Una,
que mi poesía consistió sin yo saberlo en una tentativa de inventarme
una identidad; inventada ya, y asumida, no me ocurre más
aquello de apostarme entero en cada poema que me ponía a escribir,
que era lo que me apasionaba. Otra, que todo fue una equivocación:
yo creía que quería ser poeta, pero en el fondo quería ser poema."
JAIME GIL DE BIEDMA
Las personas del verbo
22/5/10
Una funció mínima en el llenguatge poètic
21/5/10
Festival de Poesia a les Caves

Lluís Julià
Montserrat Rodés
Cèlia Sànchez-Mústich
Caves Gramona
Indústria, 36
Gràcies Santi Borrell
20/5/10
Dijous a la Vila de Gràcia
Coordinador: Jordi Virallonga
Luis García Montero, poeta i Catedràtic de Literatura Espanyola a la Universidad de Granada. Ha publicat més de vint-i-cinc poemaris i diversos llibres d’assaig.
Recentment, ha recollit la seva obra completa en Poesía 1980-2005 (2006) i ha publicat els poemaris Infancia (2006) i Vista Cansada (2008). Amb aquesta última obra ha guanyat el Premio de la Crítica de Andalucía 2009.
Ja vaig parlar del poeta en un post el passat mes d’octubre
Lloc: Sala d’actes de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (c/Camèlies 76-80, Barcelona).
19/5/10
Recital poètic
Espai Mallorca
c/del Carme, 55
Barcelona
Horari: 19:30h
15/5/10
Una funció mínima en el llenguatge poètic
14/5/10
POESIA A LES CAVES

13/5/10
Una canya i un quadern
10/5/10
Poesia i Pintura
8/5/10
Una funció mínima en el llenguatge poètic
7/5/10
Festival Primavera Poètica

5/5/10
Exposició Rodney Graham

El propòsit d'aquesta exposició a Barcelona, Basilea i Hamburg és presentar en aquestes tres ciutats un artista que té les seves arrels artístiques en l'art conceptual dels anys vuitanta i que des de la seva primera època a Vancouver ha ampliat constantment els seus conceptes, fins al punt que ara és capaç de produir obres en uns mitjans tan diversos com la literatura i la música, la fotografia, el cinema i la pintura.
El títol de l’exposició, A través del bosc, està extret d'un passatge fonamental de la traducció anglesa de Lenz, l'obra de Georg Büchner, i expressa el tema romàntic de l'home perdut en el bosc. Hem triat aquesta expressió com a leitmotiv i principi configurador de l'exposició: el bosc i les seves clarianes com a lloc i com a metàfora de l'obra de Rodney Graham.
30/01/2010 - 18/05/2010
MACBA
4/5/10
Presentació d'Andreu Gomila

Presentació del llibre: El port. No serà res de mi, d'Andreu Gomila publicat a l'editorial Moll. A càrrec de David Castillo, escriptor.
2/5/10
Poesia Visual
Va sorprendre el món amb el seu "art transgènic": primer amb una innovadora instal·lació anomenada Gènesi (1999), que incloïa un "gen d'artista" inventat per ell mateix, i després amb el seu conill fluorescent anomenat Alba (2000).

Eduardo Kac: Letter (1996)
Un poema de navegació que presenta a l’espectador una lectura des de tots els angles possibles. Una carta mitjançant un con espiral fet de paraules on tots els textos són creats com si fossin escrits per la mateixa persona.
El poema fa referència als moments del naixement i la mort de la família del poeta, com un vídeo documental d’una experiència de lectura interactiva.
Eduardo Kac - "Letter"
Uploaded by arginati22. - Check out other Film & TV videos.
1/5/10
Una funció mínima en el llenguatge poètic
30/4/10
Un poema de Màrius Sampere
Breument l'eternitat, llargs són els dits,
les trenes i el dolor. Sense gruix,
el temps i el paper
d'embolicar.
Plaer?, sempre orgasme
Interromput. És llei de Déu
tallar el respir. Només perdura
la desfiguració.
Per això l'arruga, la fugida
de la bellesa
cap a l'amagatall. Ens sentim
molt més segurs
al final de les llàgrimes.
Màrius Sampere. L'estació dels espiadimonis (2010)
29/4/10
Dijous a la Vila de Gràcia
Coordinador: Jordi Virallonga
Aquest dijous tindrem la presència de JAHEL VIRALLONGA i CLARA COMAS
2X2: Poetes joves
CLARA COMAS és periodista i estudiant de lingüística.Va ser finalista del Segon Premi Universitari de Poesia Mª Mercè Marçal. La seva poesia ha estat recollida a Quàntiques. Poesia jove amb diferencial femení (Servei de Publicacions de la UAB, 2008). La paradoxa que s’amaga al fons dels sentiments, la perplexitat davant la màgia dels fets quotidians, la sensualitat i la frescor d’una joventut amarada d’alegre lucidesa, són algunes de les agradables sorpreses que ens esperen als seus versos.
JAHEL VIRALLONGA estudiant de Publicitat i Relacions Públiques a la UAB. Treballa en una empresa de gestió cultural i ha col·laborat en projectes per al Consorci de Biblioteques, per a l'ACEC, per a l'Institut Català de la Dona i per a diferents centres cívic. Ha publicat poemes a la revista Piedra del Molino, a ALGA i als llibres d'actes de Poesía joven de la Fundación Rafael Alberti i Cosmopoética de Còrdova (2006).
Lloc: Sala d’actes de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (c/Camèlies 76-80, Barcelona).
26/4/10
Textos literaris a la xarxa
TextArc és una interessant proposta que es basa en l’exploració visual d’un text, en aquest cas “Alícia en el país de les meravelles".
El text original es va presentant i es visualitza la connexió i la freqüència de les paraules, de manera que es va formant un fil que lliga els mots i que es pot considerar una forma artística en si mateix. Alhora, és un estudi estructural del text i mostra de manera fiable les relacions entre paraules.
24/4/10
Una funció mínima en el llenguatge poètic
23/4/10
Dia de Poesia a Sant Jordi
Obres de Salvador Espriu
Rosa Leveroni i Màrius Torres
12:00h Ateneu Barcelonès
22/4/10
Dijous a la Vila de Gràcia
A El Centre de Gràcia, a les 20h, es fa la cloenda del Certament literària Vila de Gràcia amb el lliurament de premis a les diferents categories: contes, poesia i teatre.
EL CENTRE
c/Ros de Olano, 9
19/4/10
Presentació: El camí del Bandama Vermell
El camí del Bandama Vermell A Broukro, un petit poblat al nord de la costa d'Ivori, l'Aura, de tretze anys i el seu germà Ouattarà, d'onze, juguen a futbol amb una pilota improvitzada de draps i bosses de plàstic. De sobte una tanqueta de guerra i uns quatre per quatre carregats de soldats interrompen el joc i canvien per sempre les seves vides. Seran separats per un conflicte que no comprenen i que els convertirà en nens soldats. Amb el pas dels anys, a través d'una dura correspondència, s'explicaran els brutals itineraris que han marcat les seves vides.
17/4/10
Una funció mínima en el llenguatge poètic
15/4/10
Dijous a la Vila de Gràcia

Josep Pedrals
Roger Puig
Albert Sagrera
Esteve Plantada
Marc Torrent
14/4/10
A la taula del mig
¿I si hi hagués dues llengües -o més, o moltes més-
que mot a mot compartissin els mateixos verbs,
substantius, formacions gramaticals,
però on cada paraula desprengués
un sentit diferent al de la seva paraula paral·lela
-llevat d'unes quantes, que serien coincidents
per no engendrar sospites?
Llengües d'organismes duplicats
i ànimes suspeses en galàxies úniques.
¿I si fos que les persones, ignorants de la trampa,
enllaçant despropòsits, estimem, mentim,
debatem, pactem, morim en aquestes llengües
aspergides a l'atzar?
I si poguéssim alertar-nos de la trampa
des del fil de veu que un mot perdés
en l'instant de caure-hi?
Cèlia Sànchez-Mústich©
12/4/10
Neix el món dintre l'ull
10/4/10
Una funció mínima en el llenguatge poètic
8/4/10
Recital de Poesia

7/4/10
Una canya i un quadern
3/4/10
Una funció mínima en el llenguatge poètic
30/3/10
Una canya i un quadern
27/3/10
Una funció mínima en el llenguatge poètic
26/3/10
Poetes hebreus. Iehuda Amikhai
Vinc a tu cap al tard de la meva vida
filtrat a través de moltes portes
i disminuït per les escales,
ja gairebé no queda res de mi.
I tu ets una dona esbalaïda
que viu amb mig coratge,
una dona salvatge amb ulleres,
elegant brida dels teus ulls.
"A les coses els agrada perdre's i ser trobades
per d'altres; només a les persones
els agrada trobar-se a elles mateixes", vas dir.
Després vas trencar el teu rostre perfecte
en dos perfils: l'un per la distància, l'altre
per mi, de record,
i vas anar-te'n.
Iehuda Amikhai (2001). Clavats a la carn del món
25/3/10
Dijous a la Vila de Gràcia
Coordinador: Jordi Virallonga
Aquest dijous tindrem la presència de FRANCISCO ALCARAZ
FRANCISCO ALCARAZ (Culiacan, Sinaloa, Mèxic, 1979)Poeta i editor. Va estudiar llengua i literatura hispàniques a la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad Autónoma de Sinaloa. S’ha dedidat deu anys al món editorial. És autor del llibre La musa enferma, amb el qual el 2002 va obtenir el Premio Nacional de Poesía Joven de México, i coautor dels llibres Los límites acordados (2000), 1979 (2005) i A fin de cuentos (2007). Ha estat inclòs a l’Anuario de poesía mexicana de 2004 i 2008 del Fondo de Cultura Económica, i a les antologies Premio Nacional de Poesía Joven de México, Treinta años, i La luz que va dando nombre.
Lloc: Sala d’actes de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (c/Camèlies 76-80, Barcelona).
22/3/10
Un dia de necessitat
21/3/10
Dia Mundial de la Poesia

Per commemorar aquest Dia Mundial de la Poesia a Barcelona, Jordi Pàmies organitza als Jardins del Palau Robert, a les 12h del migdia, una lectura poètica, juntament amb joves de la Fundació Catalana Síndrome de Down, els traductors Francesco Ardolino, Maria Ohannesian i Daramola Abimbola.
‘Jordi Pàmias ha composat La poesia en llengua catalana exclusivament per commemorar la celebració del Dia Mundial de la Poesia 2010 el 21 de març. Per donar-hi la màxima difusió s’ha editat un opuscle on podreu trobar el poema traduït a una vintena de llengües (les oficials de Catalunya i algunes d’escollides entre les que parlen altres ciutadans del país). Aquest opuscle serà distribuït massivament a partir del 21 de març a les àrees de servei de les autopistes, gràcies a la col·laboració del Servei Català de Trànsit, i a les biblioteques de tot el país gràcies a la col·laboració de la subdirecció general de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.’
La poesia
Com el galop, mig oblidat,
d’uns cavallets de fira,
avui, a casa, ens sedueix
l’encant d’un món feliç: el tèrbol
remolí de la imatge.
Però la nit truca a la porta,
i el silenci convoca
les paraules perdudes
-com un grapat de còdols grisos
a la llera del riu,
sota la boira gebradora.
Amb lent reflux, tornen llunyanes
cançons de bressol, ecos
d’elegia, mormols...
Ferit d’enyor, calla el poeta.
I entreveu, amb ulls clucs,
el cec enigma
d’un temps de somni i de vertigen,
que roda més de pressa
que els cavallets de fira.
Ens amenaça el trist orgull
de l’home, seduït
per l’encant de la tècnica.
Però no moren, les paraules.
Flama en la nit, la poesia
és saviesa compartida,
contra l’oblit. I pura gràcia
d’un art madur: rigor i joc.
JORDI PÀMIAS®
20/3/10
Una funció mínima en el llenguatge poètic
19/3/10
Poetes catalans, Jordi Sarsanedas
Etzibo un "no vull" estentori.
Es reviscola l'homenet, galleja
per terrats on el vent desplega glòria,
glorieta de fira, només.
M'hi sento bé, amb la corbata nova
del refús espontani de qui sap què.
O no m'hi sento gens bé. Desconcertat
al capdavall;
tot seguit m'interrogo.
I si giréssim el refús com un mitjó?
Què afirmo quan nego?
Qualsevol dubte, temo,
té més pes que el meu "no".
Sarsanedas, J. (2005). Silenci, respostes, variacions. Edicions Proa
18/3/10
"La maleta Sarda"
15/3/10
dilluns
13/3/10
Una funció mínima en el llenguatge poètic
12/3/10
L’Editorial Minúscula
L’any 2009 va ser guardonada amb el Premi Qwerty a la Millor Tasca Editorial com a reconeixement dins del món editorial i cultural.
L’Editorial Minúscula és una editorial independent. La seva editora Valeria Bargalli, argentina de naixement, resideix a Barcelona des de mitjans dels anys vuitanta.
Aquí teniu un exemple de les seves obres publicades
Un bona difusió
10/3/10
Paurales d'una jove poeta

7/3/10
Poesia digital: Allan Bigelow
Bigelow explora la demanda immediata i fàcil de lectura per als consumidors, amb la participació del lector amb gràfics vibrants i una superfície intuïtiva; així els usuaris poden també escriure en alguns d'aquests relats, donant-los l’oportunitat de contribuir a la creació i el creixement continu de les històries.
En l'actualitat, Alan Bigelow és professor a Medaille College a Buffalo, Nova York, i també és professor visitant en Escriptura creativa i Nous mitjans a la Universitat de Montfort, Regne Unit.
Per explorar les possibilitats de les tecnologies digitals, clica.
6/3/10
Una funció mínima en el llenguatge poètic
4/3/10
Hugo Fontela
La seva primera exposició “Primeras Pinturas” va ser a Oviedo l’any 2002 i ara ja és un del pintors espanyols amb major projecció internacional. Ha fet exposicions individuals a Madrid, Astúries, Barcelona, Xicago i ha publicat diversos llibres amb la seva obra.
Els crítics defineixen la seva pintura de neoexpressionisme líric, per evitar la representació realista, utilitzant al seu lloc pinzellades tosques i colors forts per a plasmar les seves visions subjectives, generalment ambigües i enigmàtiques
Técnica mixta sobre lienzo
190,5 X 233,5 cm.
Año 2005/06







