30/5/08

Poetes catalans. Màrius Sampere.


El carro del sol


No sabré mai qui era jo. Vaig néixer
sense dir-m'ho a mi mateix, clos el termini
estricte de les confidències
humorals i lunars. Aquell día errívol,
sota el nivell de l'aigua, en el silenci
de la bombolla tèbia, fins i tot
d'amagat dels éssers
pretèrits, els únics
en qui rau l'eloqüència, de sobte
vaig obrir els ulls, i la pregunta pura
(no n'hi ha d'altra): qui sóc?, va esmicolar-se
contra els canells del volum, i vaig meravellar-me
de ser igual a tot allò que m'era estrany. Sí, moll,
ben moll, després de ventres
i períodes astrals, ¿qui era aquell
que, usurpant-lo,
ocupava l'espai reservat
al no-res? A poc a poc, però vaig fer-me
a la molèstia de l'aire ple de mi, vaig adaptar-me
als seus rigors, la meva pròpia
tendresa. Ara penso que era inútil
preguntar res, que algú deu conèixer per nosaltres
el vell secret dels dos arcans: la identitat
i la trajectòria. Aquest altre, de qui no sentim
la veu, sinó l'efecte
incomprensible de la veu, segur que ens diu
això (ja que en aquesta
posició vivim): -Ajupiu-vos!,
per damunt de les vostres esquenes
passa el meu carro solar, arrosegant
les mateixes tones de metalls duríssims
que d'amor. -Ho diu ell, com si un pes,
la veritat del pes, fos la Resposta.

Màrius Sampere

27/5/08

Poesies



Des de la banyera

Lentament, la remor suspesa
més arran del cos que mai,
ignora el seu silenci.
Es dilata el somiar de l’aigua,
reflectint les hores perfumades
en aquest excés de lleugeresa,
sense fons de sabó.


23/5/08

Poesies



La canyella

S’emporta els records familiars
d’olor calenta i aromàtica,
de restes de sopar a la taula.
Després retorna el vapor
de roba planxada de diumenge
a mitja tarda, quan ja fosquejava,
era hivern. No hi havia llums al carrer.

Canyella: proporció justa d’arròs i sucre,
singular deducció per vetllar
l’abast de les parpelles silents.


21/5/08

Poetes Catalans. Ricard Garcia

ELS CONTORNS DEL XIPRER, un poemari d'en Ricard Garcia on gest i sentit s'uneixen rere la natura.
L'entonació dels versos es connexionen, sense canvis de rumb, en tranquils poemes de precisió, acostant-se cada vegada més al lector.

Us deixo aquest poema per la bellesa del seu llenguatge simbòlic

És així,
com núvols que es deslliguen del paisatge.

És així com ets
quan ja s'endevina l'hivern
i el vidre negre de la nit és tan net
que entre l'horitzó i tu
neix el buit d'un temps
desposseït d'aquelles desmesures de la infància.

És així de lleuger el teu ésser
aquesta nit d'hivern,
com núvols que es desprenen del paisatge.



17/5/08

Poesies

(els sentits)


No et giris.
Deixa’t fer
sense saber
dolçament...
Tu ja tens
el que sóc,
el silenci.
Deixa’m
ara
esllavissar-me
nua
i ja
no fugir.


3r Premi dels XXXII Jocs Florals de Les Corts amb el poemari Un cos sense límits

16/5/08

Oli sobre tela, invocar bellesa

Escape
oli sobre tela de lli, 2006
130 cm x 80 cm



...embolicar somnis oxidats en colors d’or, bronze, plata i coure, amb les mans brutes i la bellesa de les textures rugoses.
La pintura de Pepa Poch em recorda a un poema, per la seva condensació, pel seu equilibri.





14/5/08

I Virtual & Oral Poetry Slam – UOC

La UOC organitza un concurs de poesia virtual i oral —Poetry Slam—.

Aquest certamen s’inclou dins de la I Setmana de la Poesia que tindrà lloc a la UOC del 15 al 21 de maig.

El dijous dia 15 de maig, a les 19h, en la Sala d’Actes de la Seu de Drassanes, amb presentació i lectura de poemes de Joan Elies Adell. Els cinc finalistes del concurs llegiran els seus poemes escollits, i el guanyador farà l’acte d’obertura de la II Setmana de la Poesia a la UOC que se celebrarà el 2009.


Finalista del I Virtual & Oral Poetry Slam:

(descorres una olor)

En un arbre genealògic
extravio aquest secret
sense deixar cap rastre dolç
en els plecs del teu lòbul obscè.
I ara no puc concebre
el vi sense el teu cos
de cabells llargs,
de llenguatge espaiat.
Ets la dona que m’atrau...
Malgrat sé que no pots desitjar-me
descorres una olor a faldilla
ensalivant paraules sense cintes,
en desnuar-me.

Laura Dalmau





9/5/08

Poesies


(plena de tu)



M’he empassat bocins
del teu xiscle en un desig
espès de secretes síl·labes.
Apropo els llavis.
El teu melic tremola,

inquiet,


dolç.


Crec que t’estimo.


7/5/08

Barcelona Poesia

Barcelona Poesia, 14-21 maig



Una setmana intensa de poesia, sense pretensions per una Barcelona oberta al mar vers els poetes d’Europa: Sigurbjorg Thrastadottir, Brane Mozetič, Durs Grünbein, Tatjana Gromača, Jüri Talvez, Bernard Noël… entre homenatges a Agustí Bartra, Cesare Pavese, Mercè Rodoreda, Vicent Andrés Estellés i a Maria Mercè Marçal.

L’edició d’enguany baixarà al metro, a les finestres dels vagons de les línies 2, 3, 4 i 5. Versos en català, castellà i anglès, convertits en vinyetes pel dibuixant Juanjo Sáez.


Poesia versus vinyeta... jo hagués preferit la poesia visual, sense desmerèixer la qualitat del dibuixant. Com diu el mateix Brossa: “La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació"


Us deixo un poema visual de Joaquim Brustenga-Etxauri



6/5/08

Bufaria sense parèntesi



Bufaria les expressions no dites, bufaria per sentir placidesa amb mesura, com si pogués volar entre somnis contra la monotonia dels comportaments i les veritats a pams. I ara m’agradaria aclucar els ulls de dia i saber contenir els desitjos perquè no em sorprengui la tempesta, altre cop...

5/5/08

Dilluns de maig...


Com un llumí, l’amistat es valora amb els pèls actuals… I te n’adones amb el pas del temps, en aquest constant vaivé de sorra, que és fusta el que crema i no aquella llum que un dia et va fer sentir que no hi havia res trencat.

Però dissabte vaig veure de la capsa de llumins, un que desitjava viure de l’aire, que un cop el bufaves es tornava a encendre, esclatant en un somriure mòbil rere el fum, i en aquesta imatge vaig saber la quotidianitat de la teva amistat. Gràcies Nuri,,,