I sobretot, quan l’any comenci a rodolar segons, no oblideu de mirar-vos als ulls...
31/12/08
Els primers segons
Alça el somnis i escolta la cançó bressolant els pistons d’en Chet Baker.
30/12/08
L'abloccedari Brossa
La meva admiració per en Joan Brossa, dins d’aquest homenatge promogut pel blog abloccedari Joan Brossa, és la capacitat que tenia per descobrir l’aspecte poètic d’un motiu rutinari, d’un material real.
En aquest poema visual d'en Brossa de resultat directe, un dels que destacaria, se’m fa molt difícil parlar de versos perquè els daus són disposats de forma vertical i horitzontal sense cap marc que els revesteixi. En canvi els punts de dins dels daus, els números, estan dintre d’uns límits ben definits que asseguren l’existència d’aquest atzar. Unes petites modificacions en els daus poden fer que l’atzar quedi en un segon terme.
El jo d’aquesta poesia no és pas un subjecte, sinó un espai on es conciten la connexió de l’atzar i el temps delimitat. L’estructura dels quadrats estan en continuïtat entre ells on es pot llegir la numeració dels daus en qualsevol disposició, i on confegim una idea de totalitat amb l’enunciat en color vermell “contra l’atzar”. Aquest no està col·locat a part de dalt, ja que els elements s’han disposat a l’inversa perquè el que importa és el contingut no l’enunciat.
La poesia de Brossa ha de ser llegida, interpretada i gaudir-la trobant el seu principi estructurador.
Litografia del 1989 que pertany a un conjunt de 33 lamines. Numerada de l'1 al 50 i signada per l'artista. Sobre paper Guarro.
29/12/08
El riure de la màscara. Pere Ballart
Carner teatralitzava, Ferrater el·lideix... He promès una darrera solució del problema, que és la que, al meu entendre, pot encarnar perfectament Joan Margarit. Margarit és un poeta que molt sovint s'ha manifestat desitjós d'entaular una comunicació ferma amb els seus lectors. Margarit suggereix, una via indirecta, la de qui sap que el lector detectarà més d'una correspondència entre allò que el poeta diu i el que el mateix lector haurà viscut. El jo a l'inrevés: Poesia i experiència. Pere Ballart
En el pròleg de Joana, Margarit diu: Unes mínimes diferències em posen de manifest que les persones, els llocs, les coses, no són les familiars. Faig front, doncs, al terror més dur, quan les coses quotidianes no es reconeixen i es tornen amenaçadores.
Súplica
D'aquest matí d'hivern, amable i tebi,
per favor, no te'n vagis
i queda't submergida en aquest pati,
com un naufragi, dins la nostra vida.
Entre el llorer i els testos d'aspidistres
de fulles verdes, amples i romàntiques,
per favor, no te'n vagis, no te'n vagis.
Tot està preparat perquè tu hi siguis,
doncs, queda't, per favor, i no te'n vagis.
Digue'm si te'n recordes: necessito
unes paraules amb la clara i fonda
veu de l'absència per preguntar-te
pel teu fugaç triomf sense el mai més.
Però calles, descanses al passat,
aquest llit de tristesa fulgurant.
I així has anat tancant-te en la poncella
de la fosca durant aquests vuit mesos,
fins que ara, horroritzada per la llum,
sorgeix aletejant la papallona
pàl·lida, furiosa, de la mort.
Però, si estàs morint-te, encara vius,
i faig esclatar l'última alegria
del teu rostre cansat
amb les petites mans entre les meves.
Morir-se encara és viure, em repeteixo.
D'aquest matí d'hivern, amable i tebi,
per favor, no te'n vagis, no te'n vagis.
26/12/08
24/12/08
Nit bona
Aquest matí les parets deturen l’aigua. Hi ha sentiments escampats d’ahir, com els meus que brollen dessota la cadira de fusta.
Els vidres guixats de pluja callen, ploren, en un so intranquil.
Espio els gests de les converses entre pacient i metge de passadís, rere aquest paper enfollit de vida. Aquestes emocions lligades als sentits i a les sensacions.
Seure sola a l’espera, sabent que, potser, la ferida plorarà síl·labes.
A poc a poc, les rajoles s’apilen al bany mentre el passador tanca les meves llàgrimes temorenques.
Què un estel fugaç em vesteixi com una fada blanca. Demà és Nadal pels menuts.
21/12/08
Una canya i un quadern
He encès el Nadal
i s’ha pujat el volum de la ràbia,
i la pudor de la malaltia
ha escanyat aquest jo meu.
La mare tus, fins aclarir la por.
S’ennuega de les no respostes
com el que cus agulles de plom.
L’informe n’és molt distant
i minimitzo aquest feix de M1
per trobar un epíleg esperançador.
He encès el Nadal
i això només ha estat
el començament del final,
la metàstasi pulmonar.
18/12/08
Casa de l'Est. Cyril HORISZNY
El dijous 18 de desembre, a les 19:30h, la CASA DE L'EST tindrà el goig de presentar un dels projectes que ha preparat amb més il·lusió durant els darrers mesos: l'exposició fotogràfica de Cyril Horiszny, un jove fotògraf francoucraïnès, dedicada als hutsuls, un petit poble dels Carpats ucraïnesos que, tot i els importants canvis socials que s'han produït a Europa durant el segle XX i les darreres dècades, ha sapigut conservar la seva identitat i els seus costums tradicionals.
Cyril Horiszny, que ja ha exposat la seva obra en diversos països d'Europa i Amèrica, serà present en la inauguració de l'exposició gràcies a les bones gestions de Biblioteques de Barcelona i, molt especialment, de la direcció de la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra (Segre, 24-32 – Barcelona). En Cyril ens parlarà dels hutsuls, de la seva cultura, de la seva identitat (ho farà en ucraïnès, i hi haurà traducció consecutiva al català), i després ens acompanyarà a recórrer l'exposició.
17/12/08
Poetes catalans. Manel Marí.
No cal que us expliqui qui és Manel Marí, aquest poeta i escriptor eivissenc que resideix habitualment a València.
La seva obra poètica és extensa però crec que el nou poemari El Tàlem, assoleix una elevació del registre per poder aturar-nos pausadament.
Dir que és difícil llegir la poesia de Marí, no és cap secret. Cal que nosaltres anem al seu terreny.
Ens convida a exercir una lectura destinada al plaer sense fantasiejar més enllà dels detalls del poema, on la intensitat no para d’augmentar poema a poema.
Poemes com ‘costum’, ‘estenedors’ ens comunica vívidament una impressió. Els mots ens desperten suggestions de realitats quotidianes dins dels llocs més interns de la casa.
Tot un reconeixement en un premi de renom, Premi Ciutat de Palma.
La seva obra poètica és extensa però crec que el nou poemari El Tàlem, assoleix una elevació del registre per poder aturar-nos pausadament.
Dir que és difícil llegir la poesia de Marí, no és cap secret. Cal que nosaltres anem al seu terreny.
Ens convida a exercir una lectura destinada al plaer sense fantasiejar més enllà dels detalls del poema, on la intensitat no para d’augmentar poema a poema.
Poemes com ‘costum’, ‘estenedors’ ens comunica vívidament una impressió. Els mots ens desperten suggestions de realitats quotidianes dins dels llocs més interns de la casa.
EL TÀLEM
El
Tàlem
Memòria
Cal dir que aquell amor que traduí la pressa
no invocava cap altre
si no era per l’enveja d’un resguard,
aquell amor tan fet a la intempèrie
ja sempre es despertava palesant l’enderroc
com si no es resignés, com si trobés
que hi havia quelcom encara per salvar.
Potser penses, i encertes, que vivíem amb por,
però ens cal dir que aquell amor va néixer
per albirar la mort amb cada ull
i així trobar l’esclat a qualsevol racó,
a l’ampit d’un instant que sempre era el primer;
la por, definitivament, ens era l’atribut,
l’estrèpit i la urgència, la vida reunida
en un ramell d’espasmes contra el món
i la befa més íntima per a fugir endavant.
Tot un reconeixement en un premi de renom, Premi Ciutat de Palma.
15/12/08
Iskander
Presentació de la novel·la de gènere fantàstic Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres, d’Alícia Gili i Sílvia Romero (5è Premi Ciutat de Lleida de Novel·la –Pagès Editors), amb la il·lustradora M. Jesus Royo.
Podeu trobar ressenyes sobre el llibre:
L'arc de Berà
L'ancià, seguit d'un Arquimedes desconcertat pel tarannà alegre tan poc usual en la gent d'edat avançada que ell coneixia, es posà a caminar amb pas decidit. L'home duia el cap i la nuca tatuats com la seva rèplica, i tenia un port d'entrada similar al del Mungo i un ull que giravoltava, interessat per tot allò que hi havia al voltant. S'aturà davant un tendal de colors llampants.
Al dessota, a recer del sol aclaparador, hi havia unes tauletes i l'amfitrió convidà el mestre a seure i servir-se un cafè.
Lloc: Llibreria Ona (Gran Via Corts Catalanes 654, a Barcelona)
Dia: dimarts 16 de desembre, a les 19.30 hores
14/12/08
11/12/08
Poetes catalans. Teresa Pascual.
Avui us vull parlar de TERESA PASCUAL, aquesta poetessa de Gandia que em té pres el sentiment poètic.El poemari ARENA comença amb aquests dubtes.
Com narrar el costum del teu silenci,
un silenci de pedres i de son,
el costum que em separa i que m'obliga
al temps callat de les converses mudes.
Com narrar les pupil·les adormides,
neguitoses de llums sense projectes,
eixe costum de no mirar espills
que em puguen retornar la meua imatge.
Com narrar el silenci del teu cos,
la lentitud dels dies dels malalts,
el silenci que em trenca la memòria
i em fa passar de llarg entre les coses.
Com construir de nou sobre l'absència
entre records que no sé si són meus
quan el costum de no dir ja el teu nom
em condueix a un modo de somriure,
de fer anar les mans, de caminar.
Els elements es relacionen a través d'una característica comuna: l'esmicolament, la indefinició, la incertesa, el silenci dels mots, la fugacitat de cada moment. Els poemes construeixen de nou sobre l'absència ‘Conformar un destí’ sota la base de l'amor i el desig, i que semblen adreçar-se a un 'tu', vers un discurs moral. Teresa Pascual sempre ‘deixa un espai de vímet per on puga mirar-te’ en una successió d’instants copsats.
9/12/08
Màrius Sampere
Demà, dia 10 de desembre, a les 19:30h, a la Llibreria Cafè Laie (carrer Pau Claris, 85) de Barcelona, es PRESENTA per Sam Abrams el nou poemari de Màrius Sampere.
Altres presències és el primer llibre de poemes inèdits de Màrius Sampere després de gairebé tres anys de silenci. L’obra està dividida en quatre parts, “Esquemes”, “No són ombres”, “Divergències” i “Derivació al blanc”, i conclou amb l’apartat “Incondicionals”.
Obra d’una intel·lectualitat en plenitud.
Altres presències és el primer llibre de poemes inèdits de Màrius Sampere després de gairebé tres anys de silenci. L’obra està dividida en quatre parts, “Esquemes”, “No són ombres”, “Divergències” i “Derivació al blanc”, i conclou amb l’apartat “Incondicionals”.
Obra d’una intel·lectualitat en plenitud.
Protegit
per l’amor
visc.
Així no sóc
sinó la sensació
dels meus amors
quan no en sabia.
Ara ja en sé, per això
Morir
i ningú més
m’espera de matinada.
8/12/08
Música. Aaron Lordson
Fa dos caps de setmana vam veure actuar l’Aaron Lordson a la Plaça Catalunya de Barcelona, amb la seva veu particular i la guitarra.
És indescriptible la sensació que em va produir, la seva veu tan propera al gospel. Si pogués definir-la seria un plor, un plor obert, com els seus falsets ben definits.
Us deixo aquest vídeo del YouTube perquè en podeu gaudir.
7/12/08
Bocins poètics
Aquest primer diumenge de desembre us enllaço un bocí poètic de PARAULADEBLOG de l’AVUI, el blog en el suplement de cultura del dissabte.
5/12/08
Cinc de desembre
Avui, cinc de desembre, bufarem una espelma, una espelma de set anys amb vestit de llaminadura.I aquesta és la màgia del rastre d’aquest poema d’estiu, per a tu Natàlia.
Les cuques ballaruques
Les cuques ballaruques
parlen de biaix
perquè res no destorbi
els somnis dels infants.
Vestides de llum
cremen fullam
per fer-ne un gran llit
vora els estels platejats.
3/12/08
Una canya i un quadern
L’única cosa certa que ha arribat són aquestes vuit hores de dol dins l’empresa. El principi d’una frase.
He penjat un rètol de sentiments comuns: DESÍDIA, a l’armari que tinc al costat de la meva taula. Alguns no sabien què volia dir negligència. Ni tan sols calia esperar gaire més.
Contradient les llums de color quasi blanc, els meus neurotransmissors s’escolen en pantalles d’excels, en congressos que mai aniré (per raons que ara no vénen al cas) i metges que ni tan sols m’adreçaré de vostè com marca el cànon.
Silencis incolors que taquen ferides
Bugades de contradiccions de caps intermitjos
Atzar d’insatisfaccions laborals
He penjat un rètol de sentiments comuns: DESÍDIA, a l’armari que tinc al costat de la meva taula. Alguns no sabien què volia dir negligència. Ni tan sols calia esperar gaire més.
Contradient les llums de color quasi blanc, els meus neurotransmissors s’escolen en pantalles d’excels, en congressos que mai aniré (per raons que ara no vénen al cas) i metges que ni tan sols m’adreçaré de vostè com marca el cànon.
Silencis incolors que taquen ferides
Bugades de contradiccions de caps intermitjos
Atzar d’insatisfaccions laborals
El principi d'una frase.
1/12/08
Una canya i un quadern
En el poema la llengua es permet un punt d’exhibicionisme, i en aquest poema de Jaume Subirana em permeto un punt de reflexió ‘dels que esperem com aleshores.’
Aquest exercici de reflexió vora uns Nadals ple de garlandes platejades i llums, quan l’any és ‘a punt de caure’, només es pot reflectir mitjançant un pensament de pausa.
Les festes nadalenques tenen un punt de sutura, un acusat existencialisme religiós integrat en la realitat quotidiana dins del mes de desembre.
Aquest any estic lluitant perquè la infantesa sigui encara un paradís ple de paper de les Wins. I encara que la divinitat sigui present en el pessebre, el preu que se’n paga per ser “mama ja sóc gran” és molt alt. El càstig de la mortalitat ja se’l va endur Jesús però ara, en el nostre món terrenal, el càstig és en forma de consciència, en aquest voler saber més constantment.
Potser, com avui és dia u de desembre, tinc un petit acte de rebel·lia positiva davant la societat consumidora per què no pots plantar-te davant de la dolça il·lusió de dos nens per fer el pessebre i per esperar que el cagatió els hi portarà llaminadures i enganxines. Però des de l’any passat fem el pessebre amb plastilina, com si els grans déus es facin més de fang.
LA CARTA
A punt de caure, l'any té el pes eteri
d'una pinya petita, oberta.
Jo escric la carta al full de ratlles blaves
guarnit amb un estel i tres camells
amb cofres de misteri:
que l'arbre no s'esgoti, que la llum
esclati als ulls dels que esperem
com aleshores.
Aquest exercici de reflexió vora uns Nadals ple de garlandes platejades i llums, quan l’any és ‘a punt de caure’, només es pot reflectir mitjançant un pensament de pausa.
Les festes nadalenques tenen un punt de sutura, un acusat existencialisme religiós integrat en la realitat quotidiana dins del mes de desembre.
Aquest any estic lluitant perquè la infantesa sigui encara un paradís ple de paper de les Wins. I encara que la divinitat sigui present en el pessebre, el preu que se’n paga per ser “mama ja sóc gran” és molt alt. El càstig de la mortalitat ja se’l va endur Jesús però ara, en el nostre món terrenal, el càstig és en forma de consciència, en aquest voler saber més constantment.
Potser, com avui és dia u de desembre, tinc un petit acte de rebel·lia positiva davant la societat consumidora per què no pots plantar-te davant de la dolça il·lusió de dos nens per fer el pessebre i per esperar que el cagatió els hi portarà llaminadures i enganxines. Però des de l’any passat fem el pessebre amb plastilina, com si els grans déus es facin més de fang.
30/11/08
Bocins poètics
Aquesta setmana us enllaço un bocí poètic d’agraïment de mans del poeta RICARD GARCIA en el seu blog.
Gràcies Ricard!
El tanka, la bellesa de la seva forma lírica és el·líptica, com si expulsessis una excitació momentània en una acte conscient de racionalització i amb una simplicitat poètica extrema. Com deia l’americà Ezra Pound “un complex intel·lectual i emocional en un instant del temps”.
Escriure tankes contrau un arriscat compromís perquè la brevetat ha de ser sinònim de densitat per poder deixar la porta oberta als sentits.
Gràcies Ricard!
El tanka, la bellesa de la seva forma lírica és el·líptica, com si expulsessis una excitació momentània en una acte conscient de racionalització i amb una simplicitat poètica extrema. Com deia l’americà Ezra Pound “un complex intel·lectual i emocional en un instant del temps”.
Escriure tankes contrau un arriscat compromís perquè la brevetat ha de ser sinònim de densitat per poder deixar la porta oberta als sentits.
27/11/08
Poetes catalans. Joan Vinyoli
Sempre hi ha algú que mira sense mirar, rere els vidres del metro. Ens envoltem d’estranys, sí, però és cert que hi som. Avui és un dia de Vinyoli, els seus poemes ‘fixats’ conviden amb un to a mitja veu, fora d’hores.
L'EQUIVALENT
L'equivalent de què?
Tot, sempre,
té el seu equivalent:
la nit una pissarra plena
d'estels de guix, el dia un cavall blanc
vora la mar, l'hivern un vell decrèpit
i farfallós, la primavera un crit,
l'estiu incendis, crepitar de boscos,
la tardor vent d'aram, pàmpols morats,
vermells de posta.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Joan carregar de foscúries.
25/11/08
Poesies
no...
No. No malversis,
no esborris les paraules
d’antigues nafres.
La llum abaixa l’ordre
en el fons del corredor.
Seré lluny de tu
mentre els cucs s’emprovaran
els barrets del temps.
No. No malversis,
no esborris les paraules
d’antigues nafres.
La llum abaixa l’ordre
en el fons del corredor.
Seré lluny de tu
mentre els cucs s’emprovaran
els barrets del temps.
23/11/08
Bocins poètics
Bocins poètics és una nova secció plena de poesia, i un polsim d’il·lusió endiumenjat, per on s’abelleixen els meus poemes dins la xarxa cibernètica.
Aquest primer bocí poètic és a mans del blog d'en Jordi Cervera
20/11/08
19/11/08
Poetes catalans. Susanna Lliberós
La periodista Susanna Lliberós ha guanyat el XXVIII Premi de Poesia de la Vila de Benissa, al País Valencià, amb el poemari Cel·les . Una síntesis de trenta-tres petites cel·les. La poeta ha utilitzat la cursiva en 13 poemes de forma distintiva, com si aquests poemes encapçalessin en off la resta en una necessitat pròpia.
Entre insolències i desoris
et suplicava el sexe i les paraules.
La insofrible exactitud
de l’hora en què venies
per fer-nos empassar el mirall
d’excuses i de dàtils.
I jo, cansada de les festes a deshora,
ja no et menjava el cos
ni les disculpes.
Tipa de tu
tipa de
sorra i de petjades,
em corprenia una altra volta
la sort que laxa el ventre,
com un joc de firaires.
Jac sola entre promeses
que els meus llavis s’han fet
de no tastar, a mitjanit
i nua,
la sal de les ametlles
i el sucre amable
de les teues espentes.
16/11/08
38 anys i un poema
Avui és el meu aniversari i el celebro ple d'espelmes de tots gustos, de tots colors i d'una sola textura, cera de la bona.
I un poema, -Sí, a tu,
Gràcies mare!
I un poema, -Sí, a tu,
amb el cognom d’herència
vas concebre les cuixes lactants
plenes d’urgència, als vuit mesos,
negant el teu últim instint.
I vas estrènyer per sempre més
la flassada del mestratge,
el silenci de la supervivència,
un setze de novembre,
amb una consigna: la insistència.
Gràcies mare!
14/11/08
Homenatge a Josep Piera
Barcelona, divendres 14 de novembre.
14:00h- Edicions 62 homenatja Josep Piera. Dinar literari. Barcelona
19:30h- Presentació de Monodia de l'absència i de La sonrisa de la hierba y otros poemas
Hi intervenen Sam Abrams, Manuel Forcano i Vicent Berenguer.
Llibreria Catalònia. Barcelona
13/11/08
Ignasi Blanch
Avui us parlaré d’Ignasi Blanch i la seva il·lustració.
Un artista català que va traspassar fronteres, on es va especialitzar en tècniques d‘impressió i gravat al centre Künstlerhaus Bethanien de Berlin. Coincidint amb la caiguda del Mur de Berlín, fou escollit per participar en el projecte internacional “East Side Gallery”, com a únic representant de l’estat espanyol.
Un artista català que va traspassar fronteres, on es va especialitzar en tècniques d‘impressió i gravat al centre Künstlerhaus Bethanien de Berlin. Coincidint amb la caiguda del Mur de Berlín, fou escollit per participar en el projecte internacional “East Side Gallery”, com a únic representant de l’estat espanyol.
Una bellesa en les textures de trama en blanc i negre, com si la poesia es trobés en el paper en blanc. Sempre m’han fascinat els dibuixos amb blanc i negre, i els d’Ignasi Blanch són esplèndids.
12/11/08
10/11/08
L'art en llenguatge
Orit Kruglanski ens presenta la poesia com un acte de lectura individual, en vers la soledat de la gran ciutat.
Des d'aquest enllaç us incito a jugar a Whereabouts, una lectura condicionada individualment, aquest bell esforç semàntic de la pèrdua del vers...
Des d'aquest enllaç us incito a jugar a Whereabouts, una lectura condicionada individualment, aquest bell esforç semàntic de la pèrdua del vers...
7/11/08
Una canya i un quadern
Damunt les paraules, com si em pogués apropar a la seva infantesa de set anys, l’escoltava. Escoltava aquell plor desesperat. No em concernia més que estimar-la per ser la meva filla. Aquell petit orgull en forma d’imperatiu ferit havia estat manllevat per una professora de primària. I malgrat aquells sanglots, que sobtadament s’embellien mentre els neguits lliscaven per les seves galtones rosades, hi havia alguna cosa més... il·lusions assetjades per no poder ser la primera.
No sé si el temps l’ajudarà a saber què en aquesta vida no hi ha ni perdedors ni vençuts, però el que sí sé és que les possibles solucions sempre es troben parlant.
No sé si el temps l’ajudarà a saber què en aquesta vida no hi ha ni perdedors ni vençuts, però el que sí sé és que les possibles solucions sempre es troben parlant.
6/11/08
Poetes francesos. Aurélie Nemours
La mateixa Aurélie Nemours va dir "A partir d'un cert estat de llibertat, l'art pot existir. I aquesta llibertat no s'obté a través de la raó. La raó és terriblement limitada. Cal arribar a què la llibertat es dirigeixi a l'interior del quadre, ha de ser energia pura i llibertat, i res més, el quadre ha de ser foc... perquè allò a què ens sentim lligats és minúscul".
Oscil·latori
Traducció d'Anna Montero
aquest univers de badies de cercles d'ondes
cet univers de baies de cercles d'ondes
de rotarion de l'onde
de droites à rédoudre
l'incommensurable point de l'architecte
à l'écoute d'un état de veille
emprunter le chemin de ronde
climat de prunelles de paumes et de voix
si l'ont était sans peur
on atteindrait le paradoxe de la nuit
l'endroit de l'apparence
peur de l'herbe peur imaginaire peur impie
Oscil·latori
Traducció d'Anna Montero
5/11/08
3/11/08
Poesies
excés!
Empelto el teu cos nu
de vers exagerat, envermellint
les línies de l’antiga ploma
per un excés de perspectiva,
fins que la bellesa revesteixi
el marc. Aleshores, et faré l’amor,
per complaure’m, i aquest cop,
per un excés d’addicció.
2/11/08
Tanka
Què és la mort? Digues!
La malaltia promíscua
de gran angular.
Un desordre agre, exempt,
sense lligams perjurats.
31/10/08
Nit de castanyes i panellets
Aquesta nit, la vigília de Tots Sants, se celebra la festa de tardor, la Castanyada, plena d'antigues rondalles i contes catalans. Ara ja han deixat de brandar els campanars i a les pastisseries trobem panellets de tots gustos, de pinyons, de cafè, d'avellana, de coco... i d’alguns inversemblants.Hem perdut el crit de la castanyera de faldilla llarga fins el peus, perquè això de cridar 'castanya torrada i calenta', potser, no és temps de dir-ho. Aquest any ens acompanya la temperatura adient per encalçar-nos una paperina a les mans de castanyes calentes i un parell de moniatos ben dolços.
I a veure si la coherència tradicional ens fa sentir més catalans, que d’alguns se n’hauria de parlar. No cal oblidar que el sentiment de tradició és gratuït!
30/10/08
Poesies
sal
No sap d’història.
S’esvaneix en una espira
habitual, fàcil de predir,
com luxúria cristal·litzada.
I malgrat maleir la set,
i trobar-se portes tancades,
és llançada amb coherència.
Massa quotidiana.
29/10/08
L'art en llenguatge
En el Taller de Poesia Digital (Kosmopolis08) de Laura Borràs Castanyer, ens vam endinsar dins el món de les textualitats electròniques des de la interconnexió de llenguatges.
El cal·ligrama animat d’en Alex Gopher, THE CHILD, ens explica la història d'una pretty women pregmant i la seva parella dins un TAXI groc a Nova York, on els protagonistes interaccionen mitjançant la tipografia del trànsit, un verylonglongCadillac, els edificis very long, els llums, la persecució del speedcop, fins que arriben al Central Hospital.
El cal·ligrama animat d’en Alex Gopher, THE CHILD, ens explica la història d'una pretty women pregmant i la seva parella dins un TAXI groc a Nova York, on els protagonistes interaccionen mitjançant la tipografia del trànsit, un verylonglongCadillac, els edificis very long, els llums, la persecució del speedcop, fins que arriben al Central Hospital.
És una obra d’art. La tipografia dibuixa l’espai amb música electrònica de fons.
28/10/08
I Festival de Poesia. Borges del Camp
Un festival poètic ple de sorpreses benvingudes, com aquestes "gràcies" especials de la Mireia Vidal-Conte.
L'acte va ser una rierada de poemes d'en Jorge Brotons amb el seu últim poemari La raó de les sèquies.
La Rosa Comes ens va recitar poemes del seu nou llibre ATZAR. Un llibre en que la poesia juga amb un altre art, la fotografia d'en Xavier Argente. Un plaer fotogràfic compartit.
Us deixo un poema del seu últim poemari Margarides de fons, premi Comas Maduell de poesia. Un llibre on la primera part està formada per una sèrie de poemes en prosa i, la segona, per poemes de mètrica lliure.
Mireia Vidal-Conte: Una debiltat personal de poesia.
Gràcies als organitzadors de l'acte!
L'acte va ser una rierada de poemes d'en Jorge Brotons amb el seu últim poemari La raó de les sèquies.
La Rosa Comes ens va recitar poemes del seu nou llibre ATZAR. Un llibre en que la poesia juga amb un altre art, la fotografia d'en Xavier Argente. Un plaer fotogràfic compartit. En Toni Ibáñez ens va recitar la poesia del seu últim premi poètic Premio Internacional de Literatura Antonio Machado, que conté 49 poemes i una elegia (ELEGIA42, escrita el dia que va fer 42 anys). 
Us deixo un poema del seu últim poemari Margarides de fons, premi Comas Maduell de poesia. Un llibre on la primera part està formada per una sèrie de poemes en prosa i, la segona, per poemes de mètrica lliure.
la sang circula sense coàguls
el tren i més a poc a poc per canyissars i vinyes
llum d'hora baixa lenta i cada segon
a poqueta nit
més lluny
fins al ritual que ens posiciona
en les respectives
parades finals i quedem
ja en les incrustacions
dels nínxuls de la distàcia.
Mireia Vidal-Conte: Una debiltat personal de poesia.
Gràcies als organitzadors de l'acte!
27/10/08
Poetes de Manresa
Si es tracta d’una qüestió de noms que rere d’ells hi ha columnes als diaris, ens perdrem poetes que, sota un punt d’humilitat, emanen versos amb un despullament colpidor, fent esment d'un desglaç poètic com a punt necessari d’inflexió.
En aquest poema hi ha una poeta de Manresa anomenada Sílvia Armangué.
Gràcies Sílvia!
Espoli
Aquesta tarda he vist, demacrat en la mòrbida roureda,
el rostre blanc d’una dona: sobre seu, somieja l’heura,
i degota la saba lentament des d’una escorça trencada.
L’auró escombra el cel, en flames el seu tronc de boira,
i un fred de mort travessa de punta a punta la carena:
l’he reconeguda, tot i el seu estat de plàcida aparença;
pàl·lida la pell, els ulls tancats, sobre la terra vermella,
vetes de marbre, les espines d’esbarzer a les parpelles;
i el neguit i l’ ofec i el maligne dol s’abaten sobre meu
mentre els verds lluers fugen aterrits entre les branques,
perquè s’agita, en l’esvoranc del sotabosc, on la nit nia,
el taüt d’aquesta figura desolada, a qui no li és permès
descansar, ni deslliurar-se, i que, pútrida, alimenta arrels
ferides de follia, en aquest catau que no coneix la calma;
i el sol superb gira i torna sobre espectres miserables,
però no toca aquest sot que s’ha marcit en la melangia,
ni al cos, tan sol, que llangueix al marasme de les hores,
ni sap quant fa que va oblidar la seva última esperança.
En aquest poema hi ha una poeta de Manresa anomenada Sílvia Armangué.
Gràcies Sílvia!
Espoli
Aquesta tarda he vist, demacrat en la mòrbida roureda,
el rostre blanc d’una dona: sobre seu, somieja l’heura,
i degota la saba lentament des d’una escorça trencada.
L’auró escombra el cel, en flames el seu tronc de boira,
i un fred de mort travessa de punta a punta la carena:
l’he reconeguda, tot i el seu estat de plàcida aparença;
pàl·lida la pell, els ulls tancats, sobre la terra vermella,
vetes de marbre, les espines d’esbarzer a les parpelles;
i el neguit i l’ ofec i el maligne dol s’abaten sobre meu
mentre els verds lluers fugen aterrits entre les branques,
perquè s’agita, en l’esvoranc del sotabosc, on la nit nia,
el taüt d’aquesta figura desolada, a qui no li és permès
descansar, ni deslliurar-se, i que, pútrida, alimenta arrels
ferides de follia, en aquest catau que no coneix la calma;
i el sol superb gira i torna sobre espectres miserables,
però no toca aquest sot que s’ha marcit en la melangia,
ni al cos, tan sol, que llangueix al marasme de les hores,
ni sap quant fa que va oblidar la seva última esperança.
25/10/08
I Festival de Poesia
Una rierada de poemes, amb aquest cartell es publicita el I Festival de Poesia que s'organtiza a Les Borges del Camp.
A la Sala Noble del Patronat Municipal de Cultura, Esports i Festes, a les 18:00h presenten el festival de dissabte en Jorge Brotons, Rosa Comes, Toni Ibáñez i la Mireia Vidal-Conte.
24/10/08
Kosmopolis 2008
Roger Bartra i D. Sam Abrams
Foc i mesura
En un haikú tardà, Bartra ens va deixar un autoretrat fidel:
Roger Bartra, en conversa pública amb D. Sam Abrams, evocarà la personalitat humana, intel·lectual i artística del seu pare. El testimoni de Roger Bartra té un interès doble: el valor objectiu del judici d'analista de primera magnitud, de reconegut prestigi internacional, i el valor subjectiu del vincle més íntim.
KOSMOPOLIS - Centre de Cultura Contemporània de Barcelona - www.cccb.org
Montalegre, 5 - 08001 Barcelona
Divendres 24, a les 20:00h
Foc i mesura
En un haikú tardà, Bartra ens va deixar un autoretrat fidel:
Poeta. L'home.
Sóc encar qui vol nèixer.
Foc i mesura.
Roger Bartra, en conversa pública amb D. Sam Abrams, evocarà la personalitat humana, intel·lectual i artística del seu pare. El testimoni de Roger Bartra té un interès doble: el valor objectiu del judici d'analista de primera magnitud, de reconegut prestigi internacional, i el valor subjectiu del vincle més íntim.
KOSMOPOLIS - Centre de Cultura Contemporània de Barcelona - www.cccb.org
Montalegre, 5 - 08001 Barcelona
Divendres 24, a les 20:00h
23/10/08
Una canya i un quadern
Hi ha dies que tan sols la poesia té un sentit en cada un dels meus moviments, i s’estreba en les paraules de sal que ja havien esdevingut en la màxima innocència, robades a l’últim substantiu.
És llavors quan les passes són lentes, com si fossin marcades per una fotografia digital, i l’asfalt es grava per no saber on anar.
I callo per no ofendre a ras de terra, comptant síl·labes tòniques.
I doncs? Escric fins que callin les veus dels somnis? Escric fins que el dia em llisqui? Escric encara que el paper tremoli? O escric fins que no pugui deslligar-me de l’ordenació dels versos?
22/10/08
Kosmopolis 2008
Nou poemes, nou escenaris.
I un sol poeta: el mític John Giorno, una de les figures claus del performance i la poesia contemporània nordamericana.
Nine Poems in Basilicata, és un llibre audiovisual que un pot llegir sencer o per capítols i que encara no ha deixat d'escriure's. Es tracta d'una confrontació visual entre la veu i el missatge de Giorno i els paisatges del sud d'Itàlia, d'on procedeix la família del poeta.
JUST SAY NO TO FAMILY VALUES
John Giorno
(...)
Fes-ho
amb qui
vulguis,
el que
vulguis
tant de temps com vulguis,
a qualsevol lloc,
a qualsevol lloc,
quan sigui possible
i intenta ser prudent;
en una situació
en què
t'has de deixar anardel tot
més enllà de l'imaginable.
Gola amb gust de cony
i gebre de cigarreta,
aquell terra
faria malbé
una mopa,
és la reina
de l'èxtasi;
llum al cor,
que puja
als teus ulls
per un canal cristal·lí
i surt
pescant
el món amb compassió.
(...)
Dimecres 22 Octubre, a les 20:55
Canal Alfa, el primer canal experimental de televisió inspirat en la literatura.
20/10/08
T.S. Eliot
Unes paraules de T.S. Eliot que no HEM d’oblidar:És més fàcil pensar en una llengua estrangera que sentir en aquesta llengua. Per això no hi ha cap art més obstinadament nacional que la poesia. Es pot privar un poble de la seva llengua, poden eliminar-la i poden implantar-li l’ensenyament d’una altra llengua a les escoles, però si no s’ensenya aquest poble a sentir en una llengua diferent, no s’haurà extirpat mai l’antiga, que reapareixeria en la poesia, vehicle de sentir.
17/10/08
Tanka
L’últim full d’aire
despullat de camises
entre el jo i el setge,
com voluntats de cendra
massa a prop de les venes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)