26/2/10

Dosis de papel

Miedo

Lanza su cuerpo tembloroso
a través de su voz. Silencio.
Ese silencio indisciplinado
y apasionado a la palabra
donde la travesía de la metáfora
expele un pene de papel.


25/2/10

Dijous a la Vila de Gràcia


Aquest divendres, 29 de gener a les 20 h, es presentarà a la Llibrería Aldarull (c/ Martinez de la Rosa, 57) el llibre de Les Aventures d´en Nono de Jean Grave.

Aquesta edició inclou la introducció adreçada als alumnes feta per Anselmo Lorenzo, qui va traduir la versió original en francès al castellà a petició de Ferrer i Guàrdia. Inclou també les paraules de Ferrer i Guàrdia adreçades al professorat, una carta on alumnes de l'Escola Moderna parlen sobre el llibre a escolars de l'Ateneu Obrer de Badalona i la introducció en la que Negres Tempestes explica les raons que els han portat a traduir aquest llibre al català entre les que destaca la necessitat de desenvolupar escoles llibertàries. Cal destacar que part dels beneficis obtinguts seran destinats a projectes educatius llibertaris.

21/2/10

Poetes catalans. Lluís Calvo

EN BLANC I NEGRE

Et dic que hi ha un hivern que m'ha adormit els llavis
i que el desig és tèrbol i insolent.
Moixó encongit, m'envolo. Sóc a l'herbós camí
que adoràvem fa un temps: geranis, castanyers,
un pla fix de miralls i d'aigües somes
que el vent no redimeix. Els versos són l'excusa
amb què basteixo, insomne, l'horitzó
d'un drama en blanc i negre. "Tot això
em sembla un xic postís, com de pel·lícula",
afirmes amb un aire desmenjat.
I tens raó. Però l'heroi s'acosta
-pel porxo endomassat de la gran casa-
a guarir els malsons. Ja sols voldria,
en aquestes alçades de penombra i de vida,
tenir l'honestedat de parlar del sarcasme
com si vingués d'algú altre i no de mi.
Però he volgut la fi quan l'inici era lluny,
com el malabarista que espera, sota el xàfec,
el públic que no acut. Ah, el teu riure infantil,
l'alegria viscosa! I sí: el desgavell
és l'aspra coartada que m'invento
quan tot ho desconec. I què reitero?
El fals empatx? L'ocàs a ran del llit?
Potser caldrà, només, retornar al silenci,
com etzibà el vell crític de Mastroianni trist
en recordar-li, al bis del seu regany mordaç,
que l'art no ha d'afegir més caos ni desordre,
si el viure ja n'aboca, infame, a raig.


Col·lisions
Premi Octubre de Poesia 2009
Poesia 3i4

19/2/10

Col·loqui sobre Cinema: ficció o realitat


Avui el Museu de la Vida Rural, de l’Espluga de Francolí, organitza una xerrada sobre cinema a partir de dos quarts de vuit de la tarda. Els protagonistes del col·loqui seran Jaume Roures, fundador de la productora Mediapro, i Andreu Mayayo, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. L’acte serà presentat pel poeta i escriptor Jordi Llavina.


La xerrada, sota el lema Cinema: ficció o realitat, versarà sobre la possibilitat de fer produccions de qualitat, amb base històrica, i que siguin comercialment rendibles. A l’hora d’afrontar una pel·lícula basada en la història els productors poden optar per vàries possibilitats.


En un extrem hi tindríem un documental, estricte i rigorós, però sense concessions a l’amenitat, i en l’altre hi trobaríem les produccions en què l’espectacularitat i la ficció passen per sobre de la veracitat. El dilema sobre el que debatran els convidats és si es pot arribar a crear un producte cinematogràfic que reuneixi les dues qualitats: amenitat i rigor històric. Fins a quin punt es pot imbricar una trama de ficció dins un context i una realitat històrica sense que se’n ressenteixin ni la veracitat ni l’atractiu?


Jaume Roures, fundador de Mediapro, té llarga experiència al món de la comunicació. Entre d’altres, va ser un dels responsables del naixement i creixement de Televisió de Catalunya. Des de Mediapro s’han produït pel·lícules amb base històrica, com Salvador, dirigida per Manuel Huerga i basada en el cas de Salvador Puig Antich, o la de propera producció Las madres de Elna, del mateix director, basada en la història de la infermera Elizabeth Eidenbenz, que va aconseguir que 597 dones del camp de concentració d’Argelès-Sur-Mer poguessin donar a llum en una maternitat suïssa.


Andreu Mayayo i Artal és catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Nascut a Montblanc, Conca de Barberà, l’any 1959 i gran coneixedor del món del cinema, ha dedicat la major part de la seva recerca professional al món rural, als moviments socials i a la transició política. Va ser alcalde de Montblanc i és, actualment, vicedirector del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (CEHI).

Jordi Llavina©

15/2/10

Un llibre recomanat



"Això és el que veu en Harry. Ha entrat en aquell món i s'ha
convertit en aquest objectiu desdibuixat pel fum, esquitxat pel
vol capriciós d'alguna papallona nocturna, enganxat en un mise
en scène
; aquell és tot el seu món, la seva única existència."

11/2/10

Dijous a la Vila de Gràcia

Sí, avui és dijous gras. És un bon dia per parlar de la Vila de Gràcia.

En el carrer Ros de Olano, número 11, de Gràcia trobem la botiga PLAY ATTITUDE.

El projecte Play Attitude té un punt en comú: voler arrancar un somriure mitjançant les seves samarretes. Las campanyes de l’equip Play Creatividad reivindiquen un disseny positiu, un comerç just, el cotó orgànic i el recolzament a una ONG (Adda, Coordinadora Gai-Lesbiana, Fundación Adsis, Fundación Vicente Ferrer, Intermón Oxfarm, Payasos sin fronteras, Progat, SOS Galgos, Veterinarios sin fronteras i Educación sin fronteras).

Durant el mes de febrer ens proposen un pack amb les samarretes més apassionades de Play Attitude:Hazme el humor y Corazón”.

El llibre Els colors oblidats, vinculat al projecte Play Attitude, s’ha convertit en un èxit gràcies al 5.000 exemplars venuts.

El llibre ha sorgit de la imaginació i la ploma de Silvia González Guirado i de la fantasia i els llapis de David Garcia Forés, Desireé Arancibia i Marta Garcia. Amb els pinzells de Claudia Blin com a col·laboració especial i el recolzament de l’equip Play Creatividad.

4/2/10

Una canya i un quadern

En el trajecte del metro a la línia groga, la noia que estava asseguda davant meu tenia una malaltia aferrada a les cames,
dins uns pantalons de pana de color negre. En posar-se dempeus per baixar a l’andana de Urquinaona, encara es reflectia
pel seu anorac acotxat de color camel...

Les estacions succeïxen i els problemes de la gent s’intercanvien en solitud.


bulímia de cares menudes

La nina de drap diu: Tapa’t la nuesa.
Vol aprimar-se amb la pell blanca
xopada d’ideologies sense pèl.
Ha descobert l’efecte òptic
d’un cos, les mans amb olor a saliva
i el fred de la consciència rentada
sense haver d’engendrar cap àpat.
L’aigua li trenca el color vermell
perfumant la seva habitació adolescent.
Les joguines fa temps que oblidades,
dormisquegen escoltant el soroll
de la cadena, en silenci, obstinada.


Laura Dalmau©

3/2/10

Poetes catalans. Pau Vadell i Vallbona

IV

La mar penetra l'engruna
que ens creu cos desfent-se
enmig d'aquest avenc de set.
Trossos de butza de conill
repelen als indefensos.




Temple
Pau Vadell i Vallbona


1/2/10

Si no fos en secret

El secret

Estar viu és guardar un secret,
no sabem quin,
ben embolicat amb les formes
i les sedes de la llum,
i segellat amb sang,

i sentir-lo
a dins
que es regira
més i més pesant, com un fetus
creixent no expulsable,
o com una flor que s'obrís, monstruosa,

i acceptar
que aquest home que el porta
no el sabrà mai
sinó massa tard,
quan el veuria
i a les fosques, com?


Si no fos en secret
Màrius Sampere