Aquest llibre, El risc de l'aigua i el silenci, obtingué el premi de poesia Festa d’Elx 1989. Malgrat que la seva primera edició data de juny de 1990, i que el llibre està dedicat per la pròpia autora, la Joana Bel, l'he hagut de desvirgar (em refereixo al llibre) amb molta cura per poder llegir-lo.
I jo em pregunto, com pot ser que una poetessa amb la categoria de Joana Bel, hagi de tenir un poemari com El risc de l'aigua i el silenci intacte a la Biblioteca?
Us deixo un poema per poder respondre amb criteri aquesta pregunta que alço amb ignorància:
Respira la pluja que es dibuixa a la finestra,
música subtil que se’m desfà pels vidres,
sons petits que els felins observen,
i jo retinc l’estona
perquè esdevinc imatge d’un paisatge:
reflectida en la cortina del temps.
Responc al clímax de l’aigua per aproximar-me
a la mobilitat quieta,
amb les partícules d’olors que m’acosten
pels camins que la pluja ha pres,
petjades d’aromes que la pluja no oblida.
El risc de l’aigua i del silenci
Poesia 3 i 4
28/9/08
Premis Literaris
Aquest dilluns 29 de setembre es celebra a l’Alguer, al Teatre Cívic, la XXV edició del premi de POESIA “Rafael Sari” per a tots els països de llengua catalana.
El meu poema, Barcelona ha estat guanyador del 2n premi de Poesia:
El meu poema, Barcelona ha estat guanyador del 2n premi de Poesia:Barcelona
De dia,
evoques moviments d’imatges transitades
on gran multitud de gent s’atrafega sense nom,
en el teu empedrat reposat de guerres passades.
La llum s’acarona per les teves tribunes
envoltades de rellotges, i d’esglésies
que repiquen les campanes al trobar-se
entre les façanes de Diagonal, Gran Via i Aragó,
formant un triangle de senyorets de casa bona.
Els carrers s’omplen de llenguatges desconeguts,
de mercats oberts, des de la Boqueria
fins l’antic mercat de Sant Antoni.
De tarda,
passejades pel carrer de Moncada
obren les parpelles al teu passat monàrquic.
Palpites lletres i dibuixos pels indrets
d’històries enlluernadores sense edat,
petjades de mil·lers d’anònims, estrangers,
que senten com jo, la teva bellesa inesperada,
acollidora pels barris que et componen.
De nit,
il·luminada pels reflexos de llums
dels que viuen sota un sostre, menysels captaires que rodolen per les places
desertes, d’una ciutat ja dormida,
com fantasmes pidolant una ànima.
I la resta de primogènits, oberts a la diversió,
gaudiran de culleres d’alumini aromàtiques
fugint de la misèria de les relacions personals,
leviten sota el so d’una música estrident
i dels desitjos elèctrics més ardents,
guanyadors de rialles per la nit barcelonina.
Oberta a la immensitat del mar
sense adonar-me’n, t’he fet meva.
Les meves gràcies al Sr. Joan Irranca de l'Alguer.
26/9/08
24/9/08
El 75è joc literari del Jesús M. Tibau
Com cada dimecres el blog Tens un racó dalt del món proposa jocs literaris amb premis mensuals inclosos. Aquesta setmana, en la seva 75a edició, aquest blog col·labora oferint una imatge-pista per tal de resoldre una enigmàtica operació aritmètica.
Aquesta imatge està relacionada amb el títol del llibre o un dels dos autors que cal endevinar.
Animeu-vos a participar i obtenir números per al sorteig d'un lot de llibres.
Aquesta imatge està relacionada amb el títol del llibre o un dels dos autors que cal endevinar.
Animeu-vos a participar i obtenir números per al sorteig d'un lot de llibres.
23/9/08
Una canya i un quadern
Divuit anys teníem. No hauria dit que haguessin passat tants anys. Però és cert. I després el temps ha donat mil tombarelles. Massa temps sense veure’ns. I aquest diumenge, veient el mar des d’Alella, tot va tornar a ser damunt d’una taula de quatre comensals. Aquest cop amb un somriure entre cançons infantils mentre parlàvem de fotografies. Aquestes fotografies que tenen vida pròpia.
Alella segueix tenint un fet destacable, una llarga caravana de diumenge en arribar al poble. Com si regalessin la verema. Ja no recordava la contemplació tranquil·la que té el mar des d’Alella.
Vam passar molt bona estona perseguint les últimes hores d’estiu. I això és el que més m’importa.
I ara, el correu electrònic ens farà de missatger, aquesta modernitat arrauxada que ens comunica.
22/9/08
Poesia infantil
El Far
Un port amb caputxa
d’olor a petites paraules
gronxa les onades
sense veles ni àncores,
i d’una llum groga
giravolta somnis de nit
en una dolça mà salada.
Gràcies a la Dolors Insa per les seves paraules i des d'aquí us recomano la visita del seu blog Poesia Infantil i Juvenil, us sorprendrà la varietat de poesia infatil i les magnífiques il·lustracions.
19/9/08
XV Nit de Poetes a Girona
Aquest divendres a les escales de Sant Martí se celebra un homenatge a Mercè Rodoreda en el seu centenari i a la poeta del Renaixement lionès Louise Labé.
En la primera part de l’acte, es llegiran tres dels 24 sonets coneguts de Louise Labé (1524-1566), en versió original en francès i en la traducció catalana que n'ha fet l'escriptora M. Àngels Gardella.
La Nit de Poetes ha convidat a Gemma Arimany, Anna Montero, Marta Pessarrodona, Coleta Planas i Ricard Ripoll (guanyador de l'última convocatòria del Premi Miquel de Palol).
La segona part, dedicada a Rodoreda, tornarà a decantar la balança vers la feminitat. L'homenatge s'ha encomanat al Grup de Teatre de Roses, dirigit per Ignasi Tomàs, amb la col·laboració de la coral de veus femenines Voxalba, que traçaran un retrat de l'autora d'Aloma alternant poemes, fragments de novel·les i contes, pròlegs i declaracions d'entrevistes.
En la primera part de l’acte, es llegiran tres dels 24 sonets coneguts de Louise Labé (1524-1566), en versió original en francès i en la traducció catalana que n'ha fet l'escriptora M. Àngels Gardella.
La Nit de Poetes ha convidat a Gemma Arimany, Anna Montero, Marta Pessarrodona, Coleta Planas i Ricard Ripoll (guanyador de l'última convocatòria del Premi Miquel de Palol).
La segona part, dedicada a Rodoreda, tornarà a decantar la balança vers la feminitat. L'homenatge s'ha encomanat al Grup de Teatre de Roses, dirigit per Ignasi Tomàs, amb la col·laboració de la coral de veus femenines Voxalba, que traçaran un retrat de l'autora d'Aloma alternant poemes, fragments de novel·les i contes, pròlegs i declaracions d'entrevistes.
18/9/08
Tanka
Vidres d’un rostre
rere focus plens de flors
esdevenen fi.
Res destorba el silenci,
ni els llargs records dels no morts.
17/9/08
17 de setembre
Avui començo el meu semestre acadèmic, bé, recomenço els estudis universitaris que un dia vaig deixar a Bellaterra, encara que aquest cop els estudis estan orientats en una altra direcció.
Menjarem sopes de teoria literària, de literatura catalana contemporània et de lettres françaises, mitjançant un espai virtual de participació, opinió i relació, entre Jaume Subirana, Gloria Bordons , Enric Sullà i altres professors.
Menjarem sopes de teoria literària, de literatura catalana contemporània et de lettres françaises, mitjançant un espai virtual de participació, opinió i relació, entre Jaume Subirana, Gloria Bordons , Enric Sullà i altres professors.
16/9/08
Poetes catalans. Vinyet Panyella
Vinyet Panyella i Balcells va néixer a Sitges el 1954. És escriptora, llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i diplomada en biblioteconomia i documentació per l'Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació Jordi Rubió i Balaguer.Com a escriptora ha publicat poesia, estudis, biografies, assaig i creació literària. És autora de treballs sobre el modernisme, el noucentisme, art i història cultural, alguns dels quals han merescut premis i distincions.
Edita la col.lecció de plaquetes poètiques Papers de Terramar i dirigeix l'editorial Llibres de Terramar.
Edita la col.lecció de plaquetes poètiques Papers de Terramar i dirigeix l'editorial Llibres de Terramar.
Interior amb vistes
M’encercla el plom suau de la carena,
Un vast pla de muntanyes argentat
Al caliu de les cendres antigues..
He vist com crema el temps al foc dels esbarzers,
Les palmes, la ginesta.
Una ratlla blavíssima limita
L’ençà i l’enllà de la tomba dels segles
I de navegacions.
Sempre l’atzar, l’atzar que em va assetjant.
Els roigs, rosats i ocres
Xisclant en simfonia
Encalcen implacables totes les meves hores.
Ja res no serà igual
-paisatge, dius ?-
a taula, ara i per sempre nua,
d’un interior de casa, tan blanc i desolat.
Dins del cercle d’Orfeu
M’encercla el plom suau de la carena,
Un vast pla de muntanyes argentat
Al caliu de les cendres antigues..
He vist com crema el temps al foc dels esbarzers,
Les palmes, la ginesta.
Una ratlla blavíssima limita
L’ençà i l’enllà de la tomba dels segles
I de navegacions.
Sempre l’atzar, l’atzar que em va assetjant.
Els roigs, rosats i ocres
Xisclant en simfonia
Encalcen implacables totes les meves hores.
Ja res no serà igual
-paisatge, dius ?-
a taula, ara i per sempre nua,
d’un interior de casa, tan blanc i desolat.
Dins del cercle d’Orfeu
Lleida: Pagès, 2004
15/9/08
Poesies
nightmare
En un plor silenciós de braços llançats
ofegues la densitat en la constant,
abans no arribi la nit emmalaltida
i escanyis un poema del no res.
Un cop més, les hores s’alcen,
la ment creix entre cuirasses persistents
sostingudes sense solta, gairebé
reconcilien sentiments similars a la raó,
aquesta que esdevé tan sols de dia.
En un plor silenciós de braços llançats
ofegues la densitat en la constant,
abans no arribi la nit emmalaltida
i escanyis un poema del no res.
Un cop més, les hores s’alcen,
la ment creix entre cuirasses persistents
sostingudes sense solta, gairebé
reconcilien sentiments similars a la raó,
aquesta que esdevé tan sols de dia.
14/9/08
Premis Literaris
Aquest dissabte hem gaudit dels Premis Literaris Grau Miró 2008.
El meu poema, Si ara no et parlo ha estat guanyador d’un 2n premi de Tanka. Aquesta composició japonesa de cinc versos, de tetrasíl·labs (4) + hexasíl·labs (6) en gramàtica catalana.
El meu poema, Si ara no et parlo ha estat guanyador d’un 2n premi de Tanka. Aquesta composició japonesa de cinc versos, de tetrasíl·labs (4) + hexasíl·labs (6) en gramàtica catalana.
Si ara no et parlo
Si no et parlo gens
jo encara existeixo
perquè t’escolto.
Amollo cada mot viu,
punt obert vulnerable
Vam tenir el plaer de conèixer a la Teresa Bosch, autora del blog Paraules i mots, i guanyadora del Tercer premi de Tanka.Des d'aquí gràcies a en Xavi Franc, Director del Centre Cívic del Coll, al Regidor de Cultura del Districte de Gràcia i al Salvador Barrau, President de l'AVCV Coll-Vallcarca i organitzador dels Premis Literaris Grau Miró.
12/9/08
Poetes catalans. Hèctor Bofill.
Aquest llibre de poesia Les genives cremades són d’aquells que trobes remenant en els prestatges de la biblioteca, i no saps si l’has agafat per l’editorial, pel color lila de la portada o per una casualitat positiva. En tot cas ha estat una casualitat positiva, com ja he esmentat, conèixer la poesia d’Hèctor (López) Bofill. Tots els poemes són d’un llenguatge treballat i extremadament exquisit.El seu currículum literari consta de llibres publicats sobre investigació i divulgació, narrativa, novel·la, poesia i l’estudi literari: Dogmàtica imparable. El volum conté: "Desfeu això o Els deu manaments de l'anti-ajuda", de Sebastià Alzamora; "La forca o Totes les conseqüències de l'ateisme", d'Hèctor Bofill; "Filocles o De l'acompliment del desig", de Manuel Forcano, i "En l'auxili dels Titans o conversa sota la pèrgola", signat per tots tres autors del grup poètic “Els Imperables”.
Un mar de roques blanques
XII
Primer els fets i després el pensament:
una llarga idolatria al sacseig
originari, el salm en memòria
de la fricció. Sempre el pensament
d’altres ruptures, així fins al nostre
goig, quan van deixar de conspirar.
El plaer no té inquietuds, comença
al trapezi de l’espatlla, al floc
de cabells fins i continua al lignit
del meu abdomen, al tumultuós
ball de colzes i de tendons suats.
Érem en plena contracció,
un regne inexpugnable, un moment
més alt que les pregàries de Crist
en el martiri o que el bust perplex
de Cèsar dessagnant-se en els seus crits.
11/9/08
11 de setembre
Com si fos borda...
Com si fos borda
pretenen dar-me pares
d'una altra llengua.
©Joana Raspall
10/9/08
Una reflexió després d'ahir
Quina sort haver viscut tan aprop allò que havia d'oblidar.
I com puc enfadar-me amb la bellesa quan puc alçar els ulls com una fada entremaliada?
Sí, hauria d'oblidar, però llavors no seria jo. Aquest jo poètic que parla de si mateix entre paraules i amb una sola llengua. Aquesta que ha bescanviat lligams i plaers immutables...
Quina sort que les paraules i les imatges no hagin perdut el seu sentit.
9/9/08
Premis Blocs Catalunya 2008
El proper dia 16 de setembre comencen les votacions dels PREMIS BLOCS CATALUNYA fins el 30 de setembre. El Premi està organitzat per l'Associació STIC que vol promoure la creació i manteniment de blocs en català.
A dia d’avui hi ha 537 blocs en català inscrits. S'agruparan en cinc premis diferents:
- Cultura, que englobarà Gastronomia, Cinema i Literatura
- Societat, que englobarà Esports i Personals
- Actualitat, que escollirà el millor bloc de Economia, Periodisme i Política
- Educació
- TIC
8/9/08
Poetes catalans. Anna Montero
Anna Montero Bosch, poeta valenciana i traductora de diferents autors, Charles Baudelaire, Jean-Charles Huchet, Pierre Assouline, Guy de Maupassant, François Poulain de La Barre, Claudine Bertrand, dAnise Koltz, entre d’altres...
És autora dels poemaris polsim de lluna (1983), arbres de l’exili (1988), la meitat fosca (1994), com si tornés d’enlloc (1999), serenitat de cercles (2004), el pes de la llum (2006).
Encapçala i traça els versos en minúscules, poemes curts que esdevenen tàctils; ultrapassen qualsevol propòsit primer en una autèntica creació poètica.
coronació
I
potser per assolir el cim
no has de badar massa.
potser has de desar dins els ulls
la imatge eterna de la neu
i la filigrana del gel
sobre la pedra eixuta.
II
fer per no oblidar,
l’efímera transparència de l’aire
que un instant tremola
sobre la vall plena de somnis
i el fràgil vol d’un insecte d’or
que sobre una prímula proclama
el pas breu de la primavera.
És autora dels poemaris polsim de lluna (1983), arbres de l’exili (1988), la meitat fosca (1994), com si tornés d’enlloc (1999), serenitat de cercles (2004), el pes de la llum (2006).
Encapçala i traça els versos en minúscules, poemes curts que esdevenen tàctils; ultrapassen qualsevol propòsit primer en una autèntica creació poètica.
coronació
I
potser per assolir el cim
no has de badar massa.
potser has de desar dins els ulls
la imatge eterna de la neu
i la filigrana del gel
sobre la pedra eixuta.
II
fer per no oblidar,
l’efímera transparència de l’aire
que un instant tremola
sobre la vall plena de somnis
i el fràgil vol d’un insecte d’or
que sobre una prímula proclama
el pas breu de la primavera.
5/9/08
Poetes catalans. Joana Raspall
JOANA RASPALL, una poesia per gaudir de les belles formes de llenguatge amb les seves comparacions.
Inseguretat
Sento desig d’estimar
i una estranya por s’imposa:
La por de voler assaciar
la set amb qualsevol cosa
que em malmeti el paladar.
2/9/08
Tanka
Res ja no és nostre
tan sols repetim frases:
hiat entre el món.
La libració és contínua
com el marge de vida.
Libració, mot manllevat d’ un poema d'en Ferrater.
“Terme astronòmic que el diccionari el defineix com l’oscil·lació aparent o real d’un satèl·lit –la lluna, per exemple- respecte a un observador terrestre. L’estranyesa que en principi pot causar-nos la tria d’aquest mot l’hem de substituir aviat per l’admiració de l’encert que suposa en relació amb el concepte que Ferrater ens vol comunicar. No solament connota el moviment canviant que altera les distàncies entre aquests personatges, sinó que hi afegeix la necessitat d’un observador que les registri i, sobretot, pressuposa una imprevisible dimensió, la de la relativitat d’aquests judicis i aquestes observacions, condicionats per la seva obtenció des d’una determinada perspectiva.”(1)
(1) Pàg. 108. El Riure de la Màscara. Pere Ballart.
1/9/08
Poetes catalans. Clementina Arderiu.
Clementina Arderiu.
Una poesia difícil de destriar els límits entre la seva individualitat (plena d'instints, angoixes, desitjos, sentiments de revolta, dualitats,...) i el seu entorn de dimensions simbòliques.
Us deixo un poema de Cant i Paraules:
CANÇÓ DEL VOLER I DEL NO VOLER
Sóc aquella enamorada
del voler i el no voler.
Adés veig taula parada
i no em tempta provar res.
Ara porto i em corseca
fam i set fins a llanguir,
i trobava la font seca
i ni ombra de festí.
Dues vides són en mi.
Sóc pel riu la nouvinguda
i m'enciso el son corrent.
Ai que l'endemà me'l muda
-l'endemà que duia vent.
Torna enrere el riu? ¿Camina
cap el seu bressol aspriu?
És el vent. Qui ho endevina?
És el vent que passa i diu;
dues cares dono al riu.
Tinc la fruita primerenca
ran de boca i dins de la mà:
plena, fresca, vermellenca;
quina mengera que fa!
I no goso, sóc poruga:
tal l'amor d'uns primicers
diu en l'hora benastruga:
"Això que és no serà més."
Si et mengés, si no et mengés.
Aquest aire, què debana?
Porta el núvol o el fa lluny?
Ja se'ns mulla la barana
i el llindar ja tot es bruny.
Però el sol encara sotja
per un trau grisenc i vol
ser el padrí d'aquesta fotja
que ara apunta en el redol.
I diem: "Plou i fa sol."
Perquè em sento dues vides
i veig l'aigua riu amunt,
perquè resten migpartides
mes volences en un punt,
perquè besa el sol la pluja
i s'acorda tot tan bé,
he capit que ço que enutja
és que sempre hàgim de ser
cosa ferma o vent lleuger.
*Contraclaror
Introducció Maria Mercè Marçal
Antologia Poètica
"Porcellana i roure. Nom que recalca les is i fa un posat de diminutiu tot ell i, en contrast, una veu aspra, ferma, convicent. Llavis fins, perfil enèrgic."*
Una poesia difícil de destriar els límits entre la seva individualitat (plena d'instints, angoixes, desitjos, sentiments de revolta, dualitats,...) i el seu entorn de dimensions simbòliques.
Us deixo un poema de Cant i Paraules:
CANÇÓ DEL VOLER I DEL NO VOLER
Sóc aquella enamorada
del voler i el no voler.
Adés veig taula parada
i no em tempta provar res.
Ara porto i em corseca
fam i set fins a llanguir,
i trobava la font seca
i ni ombra de festí.
Dues vides són en mi.
Sóc pel riu la nouvinguda
i m'enciso el son corrent.
Ai que l'endemà me'l muda
-l'endemà que duia vent.
Torna enrere el riu? ¿Camina
cap el seu bressol aspriu?
És el vent. Qui ho endevina?
És el vent que passa i diu;
dues cares dono al riu.
Tinc la fruita primerenca
ran de boca i dins de la mà:
plena, fresca, vermellenca;
quina mengera que fa!
I no goso, sóc poruga:
tal l'amor d'uns primicers
diu en l'hora benastruga:
"Això que és no serà més."
Si et mengés, si no et mengés.
Aquest aire, què debana?
Porta el núvol o el fa lluny?
Ja se'ns mulla la barana
i el llindar ja tot es bruny.
Però el sol encara sotja
per un trau grisenc i vol
ser el padrí d'aquesta fotja
que ara apunta en el redol.
I diem: "Plou i fa sol."
Perquè em sento dues vides
i veig l'aigua riu amunt,
perquè resten migpartides
mes volences en un punt,
perquè besa el sol la pluja
i s'acorda tot tan bé,
he capit que ço que enutja
és que sempre hàgim de ser
cosa ferma o vent lleuger.
*Contraclaror
Introducció Maria Mercè Marçal
Antologia Poètica
Subscriure's a:
Missatges (Atom)