3/9/11

Homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés

Un llibre retrobat entre mans del mes de juliol de l'any 1986, vuitena edició del Llibre de meravelles. He obert la primera pàgina amb nostàlgia. Està escrit amb la meva lletra: "2n E". Es refeix al 2n de BUP, aquells estudis que molts ja no saben ubicar-los.
El poema "Els amants" està guixat amb comentaris fets a la classe sobre la metàfora, la ironia, la personificació, la imatge, el polisíndeton, l'anàfora... quins records de literatura catalana a l'Institut on la poesia s'obria davant meu.
Tinc un senyal en la pàgina del poema "Testament mural":

El teu nom i el meu nom, escrits en la paret,
en aquella paret plena de cors i rúbriques,
en aquella paret de voluntats darreres,
mentre s'agonitzava de l'amor o la pena;
en aquella paret de la fosca escaleta,
entre paraules tendres i paraules obscenes,
paraules que parlaven d'un amor invencible,
paraules que parlaven d'un record en carn viva,
paraules que evocaven les nits de gaudi i pètals,
i la pornografia delirant d'uns dibuixos,
en una convivència que m'agrada pensar.
En aquella paret suada pels amants,
amerada d'amors com un dur matalàs,
en aquella paret de friccions ardentes.
El teu nom i el meu nom feroçment enllaçats
quan també s'enllaçaven les nostres cames, fosca
escaleta que evoque i que no diré on és,
encara que em torturen, encara que em degollen.
El teu nom i el meu nom, ardents, en un arrap
sobre els algeps suats de la paret aquella.
El teu nom i el meu nomarrapats amb les ungles,
arrapats en la bruta paret de l'escaleta,
amb una voluntat de viure, de perviure,
amb una agonitzant cal·ligrafia dura,
entre coses obscenes i coses delicades,
exclamacions brutals d'un sexe poderós,
notacions ingènues de quadern escolar,
notes sobre la marxa dels esdeveniments,
aquell luxe d'autògrafs autèntics i primaris.
El teu nom i el meu nom, més que escrits, arrapats,
aquell amor, l'amor, amor d'ungles i dents.

Vicent Andrés Estellés

3 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Vicent Andrés Estellés ens desvetlla molts records en molts moments. I hi ha molta varietat per triar i remenar!

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

La poesia de l'Estellés té la virtut de la polivalència, en el sentit que es pot adaptar fàcilment a totes les circumstàncies. A més, és sempre una poesia viscuda intensament, és gairebé com una part de la seva persona que ha sobreviscut. Immens poeta que m'ha commogut sovint.

El veí de dalt ha dit...

Un gen poema. Com la majoria dels seus.