Més de 2.600 persones entre nens i nenes i adults, han assistit a algun dels 16 espectacles de titelles que Lluïsos Teatre ha programat durant la temporada 2011-2012.
Es tracta d'un èxit d'assistència que ja s'intuïa a mitjans de temporada, amb el cicle especial de Titelles de Nadal que va assolir gairebé 900 espectadors en 5 dies.
Aquestes consoliden Lluïsos Teatre com a teatre referent en els espectacles de titelles a la Vila de Gràcia i a Barcelona. Una tendència i trajectòria que Lluïsos de Gràcia vol potenciar encara més de cara al setembre.
Si des de fa anys, Lluïsos Teatre programa un espectacle mensual de titelles amb dues funcions l'últim diumenge de cada mes (a les 12 i a les 18h), a partir de la propera temporada l'objectiu és poder oferir 4 funcions mensuals repartides en dos diumenges, és a dir, duplicar l'oferta.
31/5/12
Dijous a la Vila de Gràcia
Etiquetes de comentaris:
Gràcia,
Lluïsos de Gràcia,
Teatre
25/5/12
Poesíada a Vilafranca del Penedès
En el passeig poètic pel Barri Gòtic de Vilafranca recitararé amb 11 poetes i 5 alumnes de l'Escola Sant Ramon. Acompanyament musical "Grup de grallers Els Vinardells".
Dissabte, 26 de maig a les 19:00h
Dissabte, 26 de maig a les 19:00h
Etiquetes de comentaris:
Poesia,
Recital Poesia,
Vilafranca del Penedès
24/5/12
Dijous a la Vila de Gràcia
Avui a les 20:00h JOSE CORREDOR-MATHEOS a la Biblioteca Mercè Rodoreda.
El don de la ingnorancia (2004)
¿Qué músicas son éstas
que hieren mis oídos
como hojas de otoño?
¿Quién es el que me dicta
lo que escribo
y me hace vivir
con la clara conciencia
de la muerte?
*****
Dejar tan sólo el hueso,
hasta que brille
como puñal o luz
que ilumine la noche
a mediodía.
Cortar de mí el tronco,
luego cortar las ramas.
Del mar, cortar las manos:
que no pueda apretar
con fuerza la garganta.
De la vida, cortar
lo que más duele:
los días y las noches.
De la muerte, cortar
el esfuerzo incansable
con que incita
a vivir para siempre.
que hieren mis oídos
como hojas de otoño?
¿Quién es el que me dicta
lo que escribo
y me hace vivir
con la clara conciencia
de la muerte?
*****
Dejar tan sólo el hueso,
hasta que brille
como puñal o luz
que ilumine la noche
a mediodía.
Cortar de mí el tronco,
luego cortar las ramas.
Del mar, cortar las manos:
que no pueda apretar
con fuerza la garganta.
De la vida, cortar
lo que más duele:
los días y las noches.
De la muerte, cortar
el esfuerzo incansable
con que incita
a vivir para siempre.
21/5/12
Tres estrelles Michelin
Etiquetes de comentaris:
Joan Adell Alvarez,
Llibre recomanat,
Poesia,
Presentació
Subscriure's a:
Missatges (Atom)