31/8/09

Poetes quebequesos. France Théoret

FRANCE THÉORET nascuda a Montréal, va ser membre del comitè de direcció de La Barre du Jour, va participar en la creació de la revista femenina Les Têtes de pioche i de la revista de crítica Spirale. Les seves primeres obres estan reunides sota el títol Bloody Mary, a l'editorial Typo. La seva poesia se situa en la confluència de la prosa i de la poesia, de la reflexió i de la lírica.

Qui pot rebre mots, veritables crides i llàgrimes tornades com si la intel·ligència hi fos? Existeixo fora de temps, fora de lloc, presa en el pes del cos, escrita per sempre a la bestreta, esclatada, dividia entre un deliri poderós i una raó emblemàtica. Però oblidaré, en forma de dol. La salvatgeria de l'espècia és ben bé la meva. És la meva veu ronca i lenta. Vivisecció de llengua, l'equilibri com a harmonia per sempre perduda, nostàlgia totalment femenina. Som al món, sóc terrestre. La gravitació no és l'única llei. Neixo de les energies incessantment recomençades.


26/8/09

Poesies


garam masala


Qui recull les males herbes que s’arrenglen al voltant dels barris més vells? La pluja dibuixa sobre la terra síl·labes de verbs, de dreta a esquerre. Però avui, l’especier s’omple de sang, aquella que el record no amansa i s’escola per la tristesa amb un regust agredolç. La flama obre de nou la taula, rere el garam masala, i els morts són més ben guardats que mai. Vetlla el silenci.


23/8/09

Diumenge d'agost...

Dies de mar oberta. De sorra. De peus descalços. De l’esclat de la menta. De fer la migdiada tots junts amb la persiana abaixada. De bones olors al despertar-se. De carrers engalanats al vespre. De saber que tots estem a casa. De les llums vacil·lants de la festa. De somiar l’eco de les teves paraules, només per una estona. Del verb estimar.

21/8/09

Música. Lucinda Williams

Lucinda Williams és la millor veu i compositora femenina del rock americà. Guanyadora d’un premi Grammy per el seu excel·lent Car Wheels on Gravel Road, un disc de sonoritat rock amb accents de country. Un estil de música greu, madura, amb elements de blues i soul.

El seu últim disc del 2008 “Little Honey”.

Un plaer de veu!




19/8/09

Poetes catalans. Rosa Font i Massot

Paraula

No són les flames.
Tampoc el crit de l'aiguia ni la por
del ventre buit de l'aire. No és el temps.
No és el grumoll de fang en el rostoll
ni la cendra, que ens vetllen.
No és l'eco del que som
clavat als ulls del marbre que vam ser.
No és la carn ni la sang.

És l'última paraula que s'aferra
al nostre cos ben nu.


17/8/09

Un llibre per llegir

"En poesia tinc uns pocs Axiomes, i ja veurà que lluny estic del seu Centre. 1r Penso que la Poesia hauria de sorprendre per un bell excés i no per Singularitat –hauria de sorprendre el Lector com una notació en paraules dels seus propis pensaments més alts, i semblant gairebé un Record. 2n. Els seus tocs de Bellesa mai no haurien d’anar fins a mig camí, o sigui deixant el lector sense alè en lloc de satisfet: l’aparició, l’avanç, la col·locació de la imatgeria hauria d’arribar-li naturalment, com el Sol –lluir damunt seu i pondre’s sòbriament encara que amb magnificència, deixant-lo en el Luxe del crepuscle –però és més fàcil pensar què hauria de ser la Poesia que no escriure’n –i això em porta a un altre axioma. Que si la Poesia no surt amb tanta naturalitat com les fulles d’un arbre és millor que no surti gens."



John Kyats, carta a John Taylor, 27 de febrer del 1818
Traducció
Xavier Lloveras


Creació del Poema
Albert Roig
Edicions Proa, 1999



12/8/09

Roger Callois

Aquest matí he llegit unes paraules que m’han recordat un bon consell d’un poeta:

Roger Callois, escriptor i sociòleg francès, identifica aquest progrés artístic, aquest procés de despersonalització de l’artista (rilkeà), amb la sinceritat: “Tria entre els mitjans de l’art els més discrets, els més exactes, els que estan tan ben adaptats al seu designi que el serveixen fent-se oblidar a ells mateixos. Aquest és l’artista sincer.”

7/8/09

Festival Shakespeare



Dissabte 8 d'agost, a les 19:00hAfegeix una imatge


Taula rodona:
ELS TRADUCTORS DELS SONETS PARLEN DE SHAKESPEARE


Diferents aproximacions, paraules diverses, per dir el que hauria dit el poeta si visqués als nostres temps

Espai: Can Ribot
Accés lliure, aforament limitat

5/8/09

Un petit luxe de llençols blancs d'en Ricard Garcia


Sota la manta, tapat i a les fosques,
no pots amagar aquests llampecs
que travessen el territori del pensament.
Veloces ràfegues feridores
trenquen la frontera de les parpelles
perquè puguis veure
com es dipositen a la paret
les capes de pols que fixen la història,
com els grumolls de la pintura continuen
allà on la mà maldestra ensopegava,
com al lloc més impensat
les esquerdes escrostonen el futur,
com la finestra fa més curel, si és posible,
la mirada.


Els contorns del xiprer
Ricard Garcia

3/8/09

Obert per vacances



La vida comporta una tria prou extensa i després d’escriure un pròleg indòcil, començo un nou camí. Ara no és hora d’oblidar, sinó de començar a recordar. Simplement una llàgrima dins una gran bombolla d’olor. La teva.