"En poesia tinc uns pocs Axiomes, i ja veurà que lluny estic del seu Centre. 1r Penso que la Poesia hauria de sorprendre per un bell excés i no per Singularitat –hauria de sorprendre el Lector com una notació en paraules dels seus propis pensaments més alts, i semblant gairebé un Record. 2n. Els seus tocs de Bellesa mai no haurien d’anar fins a mig camí, o sigui deixant el lector sense alè en lloc de satisfet: l’aparició, l’avanç, la col·locació de la imatgeria hauria d’arribar-li naturalment, com el Sol –lluir damunt seu i pondre’s sòbriament encara que amb magnificència, deixant-lo en el Luxe del crepuscle –però és més fàcil pensar què hauria de ser la Poesia que no escriure’n –i això em porta a un altre axioma. Que si la Poesia no surt amb tanta naturalitat com les fulles d’un arbre és millor que no surti gens."
John Kyats, carta a John Taylor, 27 de febrer del 1818
Traducció Xavier Lloveras
Creació del Poema
Albert Roig
Edicions Proa, 1999
2 comentaris:
La darrera frase és definitiva. Forçar el poema és l'antítesi de la poesia, que ha de fluir.
Un llibre per parlar amb un bon te.
Publica un comentari a l'entrada