30/10/08

Poesies



sal

No sap d’història.
S’esvaneix en una espira
habitual, fàcil de predir,
com luxúria cristal·litzada.
I malgrat maleir la set,
i trobar-se portes tancades,
és llançada amb coherència.
Massa quotidiana.


9 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

imprescindible, en sentit real i metafòric, per a la vida

Laura Dalmau ha dit...

Aquestes essències que formen part de la nostra vida quotidiana, i massa propera com per deixar-la escapar en poesia

Laura ha dit...

Laura, el dia que vaig llegir aquest poema em vaig quedar amb un pam de nas.

És bé que fas ser la poesia allà on tu vols i quan tu vols que sigui. Senzill com la vida mateixa, sí senyora.

Cèlia ha dit...

I de poesia a poesia, retorno la visita i quina sorpresa! una preciosa poesia salada... t'enllaço ara mateix, si et sembla bé!

Anònim ha dit...

Laura, t'enllaço!!!, fa poc que tinc el blog. Pensava que era molt complicat i és enriquidor això de tenir enllaçats blogaires.
T'enllaço amb el teu permís!

Bellíssim poema, com tots els que t'escriuen, Laura!

:)

mariona

Gárgola ha dit...

Acabo de trobar-te a través de l'Armando Freitas Filho (genial poeta). M'agrada el que veig i llegeixo. Jo, escric en castellà, però per mi la llengua de la poesia és universal. Si no et sembla malament, tornaré... una abraçada

Laura Dalmau ha dit...

Benvinguda Cèlia! I gràcies per l'enllaç poètic!
;O)

Laura Dalmau ha dit...

Ens llegirem entre blogs Mariona!
;O)

Laura Dalmau ha dit...

Gargola,
Gràcies pels teus comentaris. Les fotos del teu blog són encisadores. I una amant de la Sylvia Plath sempre és benvinguda.
;O)