No sap d’història. S’esvaneix en una espira habitual, fàcil de predir, com luxúria cristal·litzada. I malgrat maleir la set, i trobar-se portes tancades, és llançada amb coherència. Massa quotidiana.
Laura, t'enllaço!!!, fa poc que tinc el blog. Pensava que era molt complicat i és enriquidor això de tenir enllaçats blogaires. T'enllaço amb el teu permís!
Bellíssim poema, com tots els que t'escriuen, Laura!
Acabo de trobar-te a través de l'Armando Freitas Filho (genial poeta). M'agrada el que veig i llegeixo. Jo, escric en castellà, però per mi la llengua de la poesia és universal. Si no et sembla malament, tornaré... una abraçada
9 comentaris:
imprescindible, en sentit real i metafòric, per a la vida
Aquestes essències que formen part de la nostra vida quotidiana, i massa propera com per deixar-la escapar en poesia
Laura, el dia que vaig llegir aquest poema em vaig quedar amb un pam de nas.
És bé que fas ser la poesia allà on tu vols i quan tu vols que sigui. Senzill com la vida mateixa, sí senyora.
I de poesia a poesia, retorno la visita i quina sorpresa! una preciosa poesia salada... t'enllaço ara mateix, si et sembla bé!
Laura, t'enllaço!!!, fa poc que tinc el blog. Pensava que era molt complicat i és enriquidor això de tenir enllaçats blogaires.
T'enllaço amb el teu permís!
Bellíssim poema, com tots els que t'escriuen, Laura!
:)
mariona
Acabo de trobar-te a través de l'Armando Freitas Filho (genial poeta). M'agrada el que veig i llegeixo. Jo, escric en castellà, però per mi la llengua de la poesia és universal. Si no et sembla malament, tornaré... una abraçada
Benvinguda Cèlia! I gràcies per l'enllaç poètic!
;O)
Ens llegirem entre blogs Mariona!
;O)
Gargola,
Gràcies pels teus comentaris. Les fotos del teu blog són encisadores. I una amant de la Sylvia Plath sempre és benvinguda.
;O)
Publica un comentari a l'entrada