VI
No em sap greu d'estimar-te per la dreta
ni veure-ho tot tan clar que em sigui estranya
l'elegància fondal d'anar a palpentes
i fer-ne del trobar-te una engrunada,
com si tot no fos llis i l'envestida
no tengués la sintaxi arrenglerada.
Per paga, et comptes amb els dits, sense erro,
i dus arrambadors a cada banda
i cap al teu recer amb tall de finestra
no hi duen viaranys, sí camins amples.
Sols em sap greu avui en què voldria
jugar a ser un poc pervers i embiaiaxar-te.
miquelàngelriera. (2005) ObraPoèticaCompleta. edicions del salobre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada