Parc del Garraf
Diumenge 2 de desembre, a les 12 h
En el marc del Programa Cultural Viu el PARC
Carrer del Mur, s/n. Veïnat de la Rectoria. Begues
PROGRAMA:
Laura Dalmau acompanyada de la guitarrista Marina CulubretDavid Ymberno (www.davidymbernon.com)
El programa poètic 'Poesia als parcs' va néixer l'any 2005 precisament amb aquest objectiu: apropar la manifestació poètica --potser la més minoritària de les arts--, als espais protegits.
En la seva realització, es compta amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, de la Generalitat de Catalunya, que assumeixi el cost de les actuacions dels diferents poetes en els actes que es fan a Catalunya.
El cicle està coordinat pels poetes Carles Hac Mor i Ester Xargay.
Nota: si plou, l’acte es farà al Centre d’Informació Petit Casal de Begues (passeig de l’Església, 1)
1/12/12
26/10/12
.png)
5/9/12
2/9/12
Calendari d'instints
El pròxim 3 de setembre a les 20h de "Calendari d'instints", un espectacle de petit format en què VICENÇ LLORCA proposa un recital musicat que comprèn 24 poemes pertanyents a diferents etapes de la seva creació. La música ha estat creada per a piano pel compositor Josep Pascual. El títol correspon a un dels poemes al llibre" De les criatures més belles" (Proa, 2006).
L'espectacle es va estrenar la proppassada primavera al Pavillion Blanc de la Médiathèque de Colomiers, Tolosa de Llenguadoc, dins el marc del Festival de Musiques Ibériques. Es tracta, doncs, d'una cita molt especial! Les entrades són gratuïtes i s'agafen abans a la taquilla de l'auditori de Santa Coloma de Gramanet.
Auditori Can Roig i Torresc
Rafael de Casanova, 5
Santa Coloma de Gramanet
11/8/12
Un poema de Margarit
Final del dia
Ara que només ets
un pètal dins de l'ambre del no-res,
ha d'haver-hi algun lloc on estar junts,
més junts que mai. Potser en aquest reducte
dels poemes. Doncs, què són
si no podem salvar-te de l'oblit?
Per si t'acostes a llegir-los, deixo
de nit el llibre obert damunt la taula.
Margarit, Joan (2005) Càlcul d'estructures
un pètal dins de l'ambre del no-res,
ha d'haver-hi algun lloc on estar junts,
més junts que mai. Potser en aquest reducte
dels poemes. Doncs, què són
si no podem salvar-te de l'oblit?
Per si t'acostes a llegir-los, deixo
de nit el llibre obert damunt la taula.
Margarit, Joan (2005) Càlcul d'estructures
10/8/12
El llibre que llegies
Presentació del poemari El llibre que llegies d'en Ricard Garcia aquest dissabte, a les sis de la tarda, a Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries (Carrer Sant Francesc, 5-7).
El llibre que llegies esdevé una reflexió sobre l’existència i estableix una tensió evident entre la creació i la lectura d’una banda (immobilisme, reflexió) i la vida (passatgera, acció) de l'altra, difícil de resoldre, i que comporta l’evidència cruenta del pas del temps. Per això, al final, el llibre que llegies es malmet “abandonat a terra, perquè la vida mai no és completa.”
David Madueño
No només amb les mans i els ulls,
és també amb la veu que em toques
mentre m'atanso a tu i empesos,
com dues feres, tastem la sal de viure
en la sal que exhalen no només els cossos
teu i meu, sinó també les paraules.
I desentesos de raons, perquè les raons
de viure se'ns escapen, ens aboquem
a les poques certeses que tenim:
la pell, les veus, les mirades, i el desig
de tenir-nos i cavalcar aquesta força
que ens empeny a ser l'un en l'altre
i a aferrar-nos sense mesura
a les teves cuixes, jo, tu al meu coll,
per no caure de l'instant en el qual
som, només nosaltres, l'eix de tot.
Ningú altre, res més, només nosaltres,
amants ingràvids a cavall del present.
8/8/12
Lucia Pietrelli
Les llàgrimes
són ocells imperfectes,
orfes
d'ossos i cera.
Deien:
fins i tot el sol passa, no et preocupis.
Deien:
ningú s'adona de l'hora exacta en què s'adorm.
Has de tenir pietat del temps,
seguien,
amb un somriure lent
curtint la pell.
I els batecs es perdien
a fora,
al concert de la terra
dins de les seves pupil·les líquides
desaprofitades.
Les llàgrimes
són camins obligats,
dictadors
de creus
i focs.
Violacions (2010), Lucia Pietrelli
són ocells imperfectes,
orfes
d'ossos i cera.
Deien:
fins i tot el sol passa, no et preocupis.
Deien:
ningú s'adona de l'hora exacta en què s'adorm.
Has de tenir pietat del temps,
seguien,
amb un somriure lent
curtint la pell.
I els batecs es perdien
a fora,
al concert de la terra
dins de les seves pupil·les líquides
desaprofitades.
Les llàgrimes
són camins obligats,
dictadors
de creus
i focs.
Violacions (2010), Lucia Pietrelli
2/8/12
Recital a Palamós
14/6/12
Dijous a la Vila de Gràcia
Avui a les 20:00h, ANTONI CLAPÉS a la Biblioteca Mercè Rodoreda presentat per Eduard Sanahuja.
Sota un cel tan baix que la nua rovira s’hi fon
emergeixes
paisatge aturonat — vinya esmotxada — camp en guaret — terra èbria de bruna serenor — infantesa convocada.
Inútil recórrer un i altre cop itineraris ja fressats — memòria que colpeja l’ara
com un improbable vent que revé
espill que només reflecteix la nit.
L’obstinat record del record — dolor del record del no record.
El mal de viure — cortrencador.
Sota un cel tan baix que la nua rovira s’hi fon
emergeixes
paisatge aturonat — vinya esmotxada — camp en guaret — terra èbria de bruna serenor — infantesa convocada.
Inútil recórrer un i altre cop itineraris ja fressats — memòria que colpeja l’ara
com un improbable vent que revé
espill que només reflecteix la nit.
L’obstinat record del record — dolor del record del no record.
El mal de viure — cortrencador.
13/6/12
Ricard Garcia a El Masnou
Presentació de EL LLIBRE
QUE LLEGIES de Ricard Garcia (Premi de Poesia Vila de Martorell 2011)
Vicenç Llorca en farà la presentación
i després llegirem alguns poemes A Vins I Divins (C. de Barcelona, 3. El Masnou), dijous 14 dejuny a les 8 del vespre
31/5/12
Dijous a la Vila de Gràcia
Més de 2.600 persones entre nens i nenes i adults, han assistit a algun dels 16 espectacles de titelles que Lluïsos Teatre ha programat durant la temporada 2011-2012.
Es tracta d'un èxit d'assistència que ja s'intuïa a mitjans de temporada, amb el cicle especial de Titelles de Nadal que va assolir gairebé 900 espectadors en 5 dies.
Aquestes consoliden Lluïsos Teatre com a teatre referent en els espectacles de titelles a la Vila de Gràcia i a Barcelona. Una tendència i trajectòria que Lluïsos de Gràcia vol potenciar encara més de cara al setembre.
Si des de fa anys, Lluïsos Teatre programa un espectacle mensual de titelles amb dues funcions l'últim diumenge de cada mes (a les 12 i a les 18h), a partir de la propera temporada l'objectiu és poder oferir 4 funcions mensuals repartides en dos diumenges, és a dir, duplicar l'oferta.
Es tracta d'un èxit d'assistència que ja s'intuïa a mitjans de temporada, amb el cicle especial de Titelles de Nadal que va assolir gairebé 900 espectadors en 5 dies.
Aquestes consoliden Lluïsos Teatre com a teatre referent en els espectacles de titelles a la Vila de Gràcia i a Barcelona. Una tendència i trajectòria que Lluïsos de Gràcia vol potenciar encara més de cara al setembre.
Si des de fa anys, Lluïsos Teatre programa un espectacle mensual de titelles amb dues funcions l'últim diumenge de cada mes (a les 12 i a les 18h), a partir de la propera temporada l'objectiu és poder oferir 4 funcions mensuals repartides en dos diumenges, és a dir, duplicar l'oferta.
25/5/12
Poesíada a Vilafranca del Penedès
En el passeig poètic pel Barri Gòtic de Vilafranca recitararé amb 11 poetes i 5 alumnes de l'Escola Sant Ramon. Acompanyament musical "Grup de grallers Els Vinardells".
Dissabte, 26 de maig a les 19:00h
Dissabte, 26 de maig a les 19:00h
24/5/12
Dijous a la Vila de Gràcia
Avui a les 20:00h JOSE CORREDOR-MATHEOS a la Biblioteca Mercè Rodoreda.
El don de la ingnorancia (2004)
¿Qué músicas son éstas
que hieren mis oídos
como hojas de otoño?
¿Quién es el que me dicta
lo que escribo
y me hace vivir
con la clara conciencia
de la muerte?
*****
Dejar tan sólo el hueso,
hasta que brille
como puñal o luz
que ilumine la noche
a mediodía.
Cortar de mí el tronco,
luego cortar las ramas.
Del mar, cortar las manos:
que no pueda apretar
con fuerza la garganta.
De la vida, cortar
lo que más duele:
los días y las noches.
De la muerte, cortar
el esfuerzo incansable
con que incita
a vivir para siempre.
que hieren mis oídos
como hojas de otoño?
¿Quién es el que me dicta
lo que escribo
y me hace vivir
con la clara conciencia
de la muerte?
*****
Dejar tan sólo el hueso,
hasta que brille
como puñal o luz
que ilumine la noche
a mediodía.
Cortar de mí el tronco,
luego cortar las ramas.
Del mar, cortar las manos:
que no pueda apretar
con fuerza la garganta.
De la vida, cortar
lo que más duele:
los días y las noches.
De la muerte, cortar
el esfuerzo incansable
con que incita
a vivir para siempre.
21/5/12
29/4/12
Poema de diumenge
DESINTERÉS
Entenc que només mostres interés
per les notícies del temps.
Que si demà plourà al dematí,
que si tindrem tres dies de ponent,
que si la fred obligarà a traure l'abril de l'armari,
que si això són només núvols alts...
És una manera primitiva de pertànyer al món:
a través de la pell,
fent servir les articulacions.
Donar relleu a les sensacions del cos que s'és
o pensar sols en la pròxima collita.
Primitiva, però sàvia també:
un símptoma evident de descrèdit,
d'escepticisme en els afers humans,
potser de trist cansament i desafecció.
Antoni Defez (2003), Pas insomne
Entenc que només mostres interés
per les notícies del temps.
Que si demà plourà al dematí,
que si tindrem tres dies de ponent,
que si la fred obligarà a traure l'abril de l'armari,
que si això són només núvols alts...
És una manera primitiva de pertànyer al món:
a través de la pell,
fent servir les articulacions.
Donar relleu a les sensacions del cos que s'és
o pensar sols en la pròxima collita.
Primitiva, però sàvia també:
un símptoma evident de descrèdit,
d'escepticisme en els afers humans,
potser de trist cansament i desafecció.
Antoni Defez (2003), Pas insomne
Subscriure's a:
Missatges (Atom)