Tens raó, Laura, en la teva resposta a la Cèlia: cap paraula no és letja i totes tenen sentit en el text poètic..., però no en el de qualsevol poeta, és clar! Cèlia, les paraules són el material de construcció de la literatura, encara que el símil tampoc no sigui gens poètic ni gairebé literari. L'escriptor, i sobretot el poeta, ha de tenir tota la llibertat per triar els mots, que fa seus en el moment de la creació, de la mateixa manera que el pintor pot triar els colors, les imatges, els detalls per crear les seves obres.
5 comentaris:
blasmar... que poc poètica paraula! No m'agrada gens el seu sentit!
Cèlia, hi ha vegades que dins un poema es necessita una paraula que esdevingui l’afirmació d’una càrrega, d’una tensió…
Quanta vida hi pot haver amagada darrere d'una paraula! Sempre n'aprenc alguna de nova llegint el teu blog!
Gràcies Clara pel seguiment de la secció!
Del llenguatge tots n'aprenem.
Tens raó, Laura, en la teva resposta a la Cèlia: cap paraula no és letja i totes tenen sentit en el text poètic..., però no en el de qualsevol poeta, és clar!
Cèlia, les paraules són el material de construcció de la literatura, encara que el símil tampoc no sigui gens poètic ni gairebé literari. L'escriptor, i sobretot el poeta, ha de tenir tota la llibertat per triar els mots, que fa seus en el moment de la creació, de la mateixa manera que el pintor pot triar els colors, les imatges, els detalls per crear les seves obres.
Publica un comentari a l'entrada