Poesies

Vicis afamegats


A prop dorm el meu secret
en veu baixa, rebregat de llençols.
Avanço confosa

per fidelitats masculines,
xopes de subtileses. Regalimo,
lasciva, més enllà del diàmetre
dels teus pits, aliens al neguit
de nits obagues de plaer.
I jo amb els sentits miops
sota una tarda d’estiu
cridaré al tacte del teu vestit
damunt les cuixes indòmites,
en tota la puresa del seu acte.