El meu petit homenatge per a tu...

De tant en tant, en el transcurs d’una vida, apareix una persona que ocupa catorze anys de la teva vida laboral, aquella que ens passem la major part de la nostra realitat quotidiana.

I ara la ferida s’ha obert, estirant aquells records de coses viscudes que en formen part, com petites pelletes palpables d’una mà exterioritzada.


Avui és l’últim dia que estàs a la vuitena planta d’aquest edifici emblemàtic que mira cap el mar.

I malgrat no combregui amb la teva ideologia, espero caminar per El Masnou pensant i sabent que formes part políticament d’aquest poble que t’estimes. I si estigués empadronada et votaria, i no pas per ser Convergent, ni molt menys, sinó perquè ets una persona amb una condició humana molt valuosa i amb una visió oberta de transformació positiva vers a un poble que respires. "El Masnou: És el meu recorregut vital, des de que vaig néixer."

En unes paraules de Sebastià Alzamora, del pròleg d’un llibre de poesia, deia:


‘No apareix, no consta. No correspon, no toca’

Amb això tan sols et demano que sempre constis dins la meva vida, i aquest cop de la personal.

Pere, et trobaré molt a faltar però no et dic adéu, això mai!