Roger Callois, escriptor i sociòleg francès, identifica aquest progrés artístic, aquest procés de despersonalització de l’artista (rilkeà), amb la sinceritat: “Tria entre els mitjans de l’art els més discrets, els més exactes, els que estan tan ben adaptats al seu designi que el serveixen fent-se oblidar a ells mateixos. Aquest és l’artista sincer.”
12/8/09
Roger Callois
Aquest matí he llegit unes paraules que m’han recordat un bon consell d’un poeta:
10/8/09
7/8/09
Festival Shakespeare
Dissabte 8 d'agost, a les 19:00h
Taula rodona:
ELS TRADUCTORS DELS SONETS PARLEN DE SHAKESPEARE
Modera: Dolors Udina
Diferents aproximacions, paraules diverses, per dir el que hauria dit el poeta si visqués als nostres temps
Espai: Can Ribot
Accés lliure, aforament limitat
5/8/09
Un petit luxe de llençols blancs d'en Ricard Garcia
Els contorns del xiprer
Ricard Garcia
Sota la manta, tapat i a les fosques,
no pots amagar aquests llampecs
que travessen el territori del pensament.
Veloces ràfegues feridores
trenquen la frontera de les parpelles
perquè puguis veure
com es dipositen a la paret
les capes de pols que fixen la història,
com els grumolls de la pintura continuen
allà on la mà maldestra ensopegava,
com al lloc més impensat
les esquerdes escrostonen el futur,
com la finestra fa més curel, si és posible,
la mirada.
Els contorns del xiprer
Ricard Garcia
3/8/09
Obert per vacances
14/7/09
25/6/09
És l'hora d'hissar un petit silenci
Pesa la nit, les hores es desdoblen.
Sento de prop les ales d'un silenci,
presència d'una vida que s'ha fos.
M'abraça la foscor, branques de nit.
Pesen els buits, ferida oberta. El plor
i la quietud d'uns ulls tancats per sempre,
oblit que tot ho esborra, lleu memòria
immensa al mar gelat on van les coses.
La platja dels recors eixampla els límits.
Mireia Lleó i Bertran
Per un vers
19/6/09
divendres
He deixat anar mil realitats, l’una rere l’altra. El mar no té prou onades per emportar-se aquesta olor a tu. Fins i tot m’espanto. T’estimo. T’estimo mare. Cada nit dormim separades per una ànima transparent però en un somni restaré oberta aquesta porta secreta, per entrar al teu món. Llavors enraonaré en veu baixa.
22/5/09
19/5/09
Poesies
mostassa negre
Em pregunto per què tothom
se’m refusa,
entre les arrels erectes
d’una cuina quotidiana.
Tan sols vull inflar
l’aigua profunda
amb un gust de terres antigues,
d’hores grogues,
amb la taula parada.
17/5/09
Una canya i un quadern
escric pàgines en blanc per no haver de recitar in memoriam amb el so d’una pregària de fons. des del mirall on et naixia he vist la teva ànima massa neulida per abellir. he pressentit l’últim discurs entre tu i jo. si intento fer poesia la mort es folla vers el paper i cap el vespre, palpejant a les fosques, el meu cor es torna massa egoista per admetre un jo poètic
16/5/09
FESTIVAL PRIMAVERA POÈTICA
Amb l’edició d’aquest any el Festival Primavera Poètica de La Garriga celebra el seu cinquè aniversari.Avui, a les 19,30h, a la Fundació Maurí:
Amb el poeta i traductor Miquel Desclot. Una visita al moment més universal de la poesia italiana, a través de poemes de Dante Alighieri, Francesco Petrarca i Michelangelo Buonarroti, i una visita addicional a la música dels polifonistes del segle XVI que van compondre madrigals diversos sobre alguns d’aquests poemes.“Saps la terra on floreix el
llimoner?”
Fundació Mauri
c/Cardedeu, 17
La Garriga
14/5/09
Presentació dels Premis de la Crítica Catalana 2008
Aquesta tarda, a la Sala d'Actes de l'Ateneu Barcelonès (c/Canuda, 6, Barcelona), hi haurà l’Acte de presentació dels Premis de la Crítica Catalana 2008: Rebel·lió de la sal i El professor d'història.
Rebel·lió de la sal, Teresa Pascual, en poesia i El professor d'història, de Joan-Francesc Mira, en narrativa.
Lluïsa Julià parlarà sobre l'obra de Teresa Pascual:
"Rebel·lió de la sal es presenta com una interrogació sobre el dolor, ofereix una indagació de l'absència -"Qui sap l'itinerari / que seguirà aquest fred?"-, però el pessimisme adquireix una postura estoica, amb el guany de la sal, de la rebel·lió de la sal que al llarg del poemari esdevé element primigeni. Amb Rebel·lió de la sal Teresa Pascual publica el seu sisè llibre. El present lliurament respon principalment a la inflexió que la mort de la mare suposa de tallant, d'absència dolorosa, de necessitat de reflexió i de procés identitari que cal bastir de nou. La mort de la mare dóna raó d'alguns dels poemes més impactants; el dolor i el silenci de l'altra, amb poemes d'una tendresa commovedora com el tríptic Vindré demà, duen la poeta a l'alta expressió de l'inefable ("I aleshores adoro..." reprèn seguint Clarice Lispector), a l'emmudiment, al gest, a l'emoció. Al món de les imatges i les ombres, a l'opacitat, o a la llum socràtica." (Lluïsa Julià)
11/5/09
L'art en llenguatge
La poesia digital de Camille Utterbach esdevé amb el magnífic TEX RAIN, on l’espectador interactúa amb el llenguatge. Els participants juguen amb el seu cos i les lletres que cauen en forma de pluja. Aquestes lletres formen versos extrets del poema: “Talk, you” d’Evan Zimroth.
8/5/09
Charles Baudelaire
Tristeses de la lluna
Aquesta nit, la lluna somia amb més peresa;
tal com una bellesa que, entre coixins florits,
amb una mà distreta amanyagada amb tendresa
poc abans d'adormir-se el contorn dels seus pits,
sobre el dors setinat de suaus esfondrades,
es lliura moribunda a llargs defalliments,
i, en blanques visions, passeja les mirades
que pugen dins l'atzur com florals naixements.
Quan sobre aquesta corba, en llangor inactiva,
deixa lliscar una llàgrima, només una, furtiva,
un piadós poeta, que somiar no vol,
pren la pàl·lida perla dins la seva mà closa,
de reflex irisat com d'òpal, i la posa
a dintre del seu cor ben lluny dels ulls del sol.
Les flors del mal
Aquesta nit, la lluna somia amb més peresa;
tal com una bellesa que, entre coixins florits,
amb una mà distreta amanyagada amb tendresa
poc abans d'adormir-se el contorn dels seus pits,
sobre el dors setinat de suaus esfondrades,
es lliura moribunda a llargs defalliments,
i, en blanques visions, passeja les mirades
que pugen dins l'atzur com florals naixements.
Quan sobre aquesta corba, en llangor inactiva,
deixa lliscar una llàgrima, només una, furtiva,
un piadós poeta, que somiar no vol,
pren la pàl·lida perla dins la seva mà closa,
de reflex irisat com d'òpal, i la posa
a dintre del seu cor ben lluny dels ulls del sol.
Les flors del mal
6/5/09
Una canya i un quadern
Els extrems debades poden arribar a tocar-se amb molta facilitat. He de fer un esforç per mantenir l’equilibri entre l’esperança i la desesperació. Encara que m’obligo a pensar en el present més immediat, creient que la llum del dia farà desaparèixer la tempesta, ben bé com un infant.
Ens hem convertit tots en experts a l’hora de no malmetre cap esperança.
Ens hem convertit tots en experts a l’hora de no malmetre cap esperança.
3/5/09
Una canya i un quadern
Necessito el trencar de les onades, aquella humitat tèbia que s'insereix a la pell sense preguntar, silenciosament. Tu i jo, res més.
Demà no vull recordar els gestos sabuts, tan sols desdibuixar el perfil d'una ciutat, llunyana al soroll. Respirar breu. Sense crits. El tacte calent de la sorra que s'enfondra. Un moviment senzill.
No hi ha prou en tancar els ulls. Sé que puc trobar les teves sabates.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)