Em pregunto per què tothom se’m refusa, entre les arrels erectes d’una cuina quotidiana. Tan sols vull inflar l’aigua profunda amb un gust de terres antigues, d’hores grogues, amb la taula parada.
2 comentaris:
Anònim
ha dit...
No en sóc massa coneixedora de la mostassa. La mostassa bona, bona, diuen que és de Dijon, oi? Imma
2 comentaris:
No en sóc massa coneixedora de la mostassa.
La mostassa bona, bona, diuen que és de Dijon, oi?
Imma
Molt bonic, com sempre!
Publica un comentari a l'entrada