24/6/11

Sempre Vinyoli per Jordi Llavina

Vinyoli. He obert, com faig tan sovint, un llibre de Joan Vinyoli, el meu poeta català de referència. Cap al final de la seva vida, va escriure un vers que diu “tocar una roca amb molsa consola”. A mi em consola tocar un llibre seu, i per això en tinc tants, entre primeres edicions, edicions més recents, obres completes...
L’obra que he obert és l’última que va publicar, amb prou feines cinc mesos abans de morir: Passeig d’aniversari. A banda d’acariciar-la i de llegir-ne algun poema, hi ha una altra cosa que em consola: al colofó, s’informa que el llibre es va acabar de relligar “el dia 20 de juny de 1984”, avui mateix fa vint-i-set anys. Aquest és, ben clarament, un llibre de comiat, d’acabament, que arrenca amb aquella ampolleta de cianur que el protagonista del primer poema té “sempre al calaix, tocant a mà, desada, per si m’urgís d’usar-lo”. Però que acaba molt millor, de manera sorprenentment esperançadora, amb un poema de recapitulació en què apareix la “salamandra dels records, que tira bé”, en què el protagonista es descriu “com una golfa plena de mals endreços”... però resulta que, en aquesta “golfa”, algun dia hi va entrar algú; i, ah, renoi, a partir d’aquell dia —el dia de la il·luminació de la poesia, o de la il·luminació per la poesia— el jo que parla ens diu que va quedar-se cec amb tanta llum, “vident d’alguna cosa certa, certíssima: estel fix mirant-me fit en la foscor”. I llavors vénen els versos més bells del llibre, que, al meu entendre, és un llibre inferior a Domini màgic, l’anterior: “D’ençà d’aquell
excés / totes les coses se’m canvien sempre / en altres de millors, insòlites: si rocs, / en diamants; si didals, en campanes /tocant a festa; si agulles de cosir, / en parallamps d’acer; si cavallets de fira, / en constel·lacions”. Aquest llibre es va acabar de relligar tal dia com avui de fa vint-i-set anys. Amb el mateix fil i la mateixa cola que es va relligar, es relliga també una etapa fonamental de la meva vida, que dura fins avui.

El dietari de Jordi Llavina. Tabac de Regalia. 23 de juny del 2011

2 comentaris:

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Gràcies per haver transcrit aquest text de Jordi Llavina, Laura. Et costarà de creure, però el cap de setmana passat jo també vaig obrir l'Obra Poètica Completa d'en Vinyoli i vaig llegir (més ben dit, rellegit) a l'atzar alguns poemes seus, tot recordant-lo.
Una abraçada.

Laura Dalmau ha dit...

Sempre és un gaudi està a prop d'en Vinyoli. Desitjo que la teva estada hagi millorat. Una abraçada des de Calonge