AMOR, INÈRCIA
Dormia a la meitat del vespre,
és segur que dormia quan vares venir.
La nit desconeix mesures quan véns.
Anaves amb compte. Et posares
cotó sota les petjades. El teu silenci
es va sumar a la meva son.
Ni em tocares quan et vares posar
al meu costat. Eres com una ràfega
de vent; el medicament amagar
al suc de fruita. Jo, sense adonar-me'n
vaig dormir la inèrcia de la nit
sense ni somniar tota la passió
amb què els nostres cossos inerts
havien de fuetejar al matí.
Inèdit. Josep Lluís Aguiló. Grans èxits (2010). Editorial Moll
2 comentaris:
La passió com a sorpresa, com a grat regal en despertar... Un bell poema.
Un gran llibre i poeta Albert.
Abraçades
Publica un comentari a l'entrada