Jugo a fer equilibris pels racons del cos
més enllà de la imperceptible malaltia,
per damunt dels límits ja madurats de cartó.
La pell s'adorm a ritme de lentitud al percebre
inexacte el tacte xafogós de les tardes d'estiu.
Em dic per a mi sola, inquieta,
vull viure amb el cos ressonant-me
i el sentit tens a l'estómac,
aspirant un sol cop la follia de ser viva.
Balba per les teves mans calentes
he esbrinat la por a dir dues paraules,
a estrafer el desig de la dolcesa.
I si se m'esborra el rastre?
Escric a crits la pell del meu cos
perquè el tacte no se'm mengi mitja vida.
SOBRE LA POETA
La poesia de la Laura Dalmau sempre s'ha adscrit a la temàtica sensual i eròtica, però sense cenyir-se als límits de la pell, utilitzant la matèria com a eina d'endinsament en l'ànima humana, a través dels sentiments més purs desvetllats pel dolor, la malaltia, l'amor o l'autoestima. El seu darrer llibre és Solsticis en minúscula (2010), publicat per Viena. També la trobareu al seu blog És l'hora d'hissar els somnis a través del qual s'ha convertit a la xarxa en una de les defensores de la poesia més populars.
David Madueño©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada