9/11/10

AULA DE POESIA

Us conviden a gaudir de la presència i els versos de Jordi Pàmias i Juan Luis López

Revista Parlada nº 76 de l’Aula de poesia de Barcelona

JORDI PÀMIAS

PARAULES
Fer-se vell és callar i viure a la intempèrie.
Quan els cabells s’encrespen amb el vent de la por
-al terrat o a les golfes de casa, esbalandrades-,
la solitud, com una teranyina, segella
la boca. Amb balbuceigs o amb l’alena d’un crit,
demanem companyia; si no, la flama mor
en el buit. Aire fresc de paraules revifa
un caliu temorós. Asseguts a l’escó,
entaulem una tímida conversa,
mentre udolen a fora, en la nit glacial,
els gossos del trineu, per al darrer viatge.


JUAN LUIS LOPEZ

EL NUCLI
Fugir
dels contorns
cap al solc
d’uns ulls lluents.
Només
carn i pell,
nascuts al vent
de rostre humà
i antic.

10 de novembre de 2010, a les 19:30 h.
Amb la intervenció de Miquel-Lluís Muntané.
Coordinat per J. A. Arcediano


Espai d’art Cincómonos
Consell de Cent, 283. Barcelona.

4 comentaris:

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Malauradament, demà no hi podré ser. Em sap greu.
Magnífics els poemes que reprodueixes, sobretot el de Jordi Pàmias, tot i que no estic gens d'acord amb ell: "Fer-se vell és callar i viure a la intempèrie": NO! Fer-se vell (acumular anys) ha de ser el contrari: expressar-se, donar vida a l'experiència acumulada, es visqui on es visqui, a la intempèrie metafòrica o a l'escalfor, també metafòrica, sota un sostre de records.
Petons.

la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboa ha dit...

Laura! He sabut pel Llunàtic que acabes de publicar un llibre a Viena Edicions! Enhorabona! Miraré d'aconseguir-ne un exemplar.
Una abraçada,

Sònia Moll

Laura Dalmau ha dit...

Sònia espero que el llibre t'ompli de poesia

Laura Dalmau ha dit...

Albert, aquesta paraula "donar" vida té un sentit positiu molt ampli. Com deia el mateix Miquel Martí i Pol: Cap passió vital no es converteix en expressió sense deixar residus.