Així és tot poema. No el cant perfecte,
sinó un fred quasi blau que ratlla els vidres.
Una passió de musculatura
infatigable. Unes ales esteses.
La distància anònima d'uns ulls.
El silenci obstinat d'un meandre.
Una pell que, a poc a poc, s'esvaeix.
Així és tot poema. Un monòleg d'ombres.
L'escenari abreujat d'un conflicte.
La imprecisió del sentiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada