Ha d’haver-hi algú que m’expliqui com funcionen les famílies, si més no dins el cap. Vull respirar entre ells però m’empasso més paraules que records i la nit s’allargassa pensant en el rellotge de cucut de la mare.
Enmig del silenci de la tarda, les cares són complexes i el cor em batega massa de pressa. Tot es fa llarg i en lloc no hi ha indicadors per saber que en faig de tot el que sento.
2 comentaris:
Els indicadors són en l'ànima del cor, no pas en el cap, benvolguda Laura.
Una abraçada.
Albert... les paraules ja corren cap al teu email
Publica un comentari a l'entrada