Un poema de Màrius Sampere

BREUMENT

Breument l'eternitat, llargs són els dits,
les trenes i el dolor. Sense gruix,
el temps i el paper
d'embolicar.

Plaer?, sempre orgasme
Interromput. És llei de Déu
tallar el respir. Només perdura
la desfiguració.

Per això l'arruga, la fugida
de la bellesa
cap a l'amagatall. Ens sentim
molt més segurs
al final de les llàgrimes.


Màrius Sampere. L'estació dels espiadimonis (2010)