3/1/10

Un llibre per llegir


Acabo de llegir la novel·la El ball de la noia de l’escriptor barceloní Jordi Coca, conscient que va ser editada per Proa l’any 2007.

La protagonista explica la seva vida al narrador, al seu propi fill, en un estil íntim que només transmet l’edat adulta. Evoca records prop de la realitat on justifica les accions assetjants del seu marit, segons una època “era el marit...”, vulnerable a la violència de l’entorn social i a la seva pròpia.
Ella subsisteix incolora pel seu fill i per aquell fil invisible que ens fa ser més forts del que pensem davant les adversitats. El desig de la maternitat com a font d’esperança.

El contrast entre la ciutat de Barcelona i el passatge idíl·lic de la cala d’Alcaufar és constant en tota la novel·la. Barcelona simbolitza el caos, la incoherència humana, com la mort del seu pare dins la seva fatalitat que li ha provocat la malaltia.

Malgrat que s’exposa el costat més sinistre de l’existència humana manipulat pel seu propi destí en una concisió dramàtica, és una novel·la bellament escrita.