"(Aquest recull de poemes va ser pensat per fer una mena de pas a dos amb els color si les llums de les fagedes que veu i pinta l'Esther Boix, que t'engoleixen i alhora t'alliberen a un paisatge que podria ser i el voldríem. Dues dèries sobre un mateix paper)"
Només voldria que entre els fulls
trobessis un mirall,
no un miratge, el mirall
on tu, lector,
t'hi poguessis veure,
no pas físicament,
sinó trobar-te amb tu mateix,
tenir un instant per
estar tranquil·lament
reflexionant de tu mateix.
Ricard Creus
El llibre foradat
Cada dia un dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada