Els corredors del temps
Ja no ets del tot aquí
desapareixes
lentament en mi
el temps ja no vol dir la vida
La meva mort serà semblant
a totes les altres
que sotraguen i són indiferents
per massa lluny de vegades
*
La inscripció en color, aquell dia:
vint-i-nou anys s'escriuen bé.
No oblido pas que la vetlla
m'havies arrencat l'emoció
d'estimar-te no oblido pas
aquests morts -vindré
potser potser no.
*
El cantó ja no és més
que un altre cantó de carrer
des que has deixat d'aparèixer-hi
per trobar-me
La terra gira
encara sense tu
el sol s'alça
escorcolla els ossos
i la vida torna a la càrrega.
*
Estens la mà
cap a mi que voldria emportar-la
tan lluny que ja res no existiria
dins aquesta mà sinó la meva
Cerco el gest que serà un camí.
T'hauria preguntat com
i on la vida
dintre teu
si hagués pogut retenir la línia
que ha tallat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada