He escrit lentament, per salvar els grams de tacte del meu cos, mentre els músculs feien soroll a buit.
Ara alleujo la memòria i retorno quan els dits no eren maldestres.
No sóc capaç de ser exacte com paraules lluminoses, per trobar els límits de la felicitat, però aquesta nit entra a llepar-me els pits. M'agradarà parar-me i cercar el rastre de les mans.
4 comentaris:
"Ara alleujo la memòria...". Que bé que resumeixes, amb aquestes paraules (que sí són lluminoses), el goig dels teus sentiments!
estem necessitats de tacte.
Bonica il.lustració d'Ignasi Blanch a la capçalera.
Gràcies Albert! Tot un aprenentatge de vida...
Jesús M., sento una debilitat visual per les il·lustracions de l'Ignasi Blanch.
Publica un comentari a l'entrada