Poetes catalans. Laura Gonzàlez i Ortensi

Per aquest Sant Jordi 2009 l'Editorial Emboscall ha editat el poemari Preludis de Silenci de Laura González i Ortensi, una poetessa de divuit anys d'ulls de nina il·lusa que gosa corrompre l'essència dels versos.

Preludis de silenci consta de tres parts en un ampli ventall de temàtiques.

L’any 2007 va guanyar el Premi Nacional de Poesia Miquel Martí i Pol que es va lliurar al Palau de Centelles de Barcelona. I aquest any ha estat finalista del premi de narrativa breu “Víctor Mora” amb el conte "L’anèdocta personificada” que ha sortit al mercat dins el llibre El nostre fantasma i 14 contes més.


Us deixo un tastet poètic... el llibre el podreu trobar a la parada de relatsencatalà.cat (Rambla Catalunya, 12)

T'estimo fluix

Com si mai no m'hagués mogut d'on era
he tornat a enfollir entre les mateixes
quatre parets. Tan sols aquell somriure
fugisser sobreviu, submís, després
de tants i tants hiverns. L'ombra d'allò
que no érem és un punxó allargat
que ens perfora els llavis. Tenim els mots
idèntics i algun silenci despòtic
entelant-nos, apressat, els arguments.
Però mira'm: cargol sol i sense closca
omplint de baves estèrils els ulls
de qui mira i no comprèn. Tu ets l'excusa
que sosté immutable la pell del temps.
I avui t'estimo fluix, amb la cuirassa
apedaçada, oradora maldestra
de soliloquis, gestos silents.
T'estimo amb calma, tendresa, ràbia,
com si res no hagués mudat als nostres peus...