22/8/08

Divendres 22 d’agost

Retallo amistats passades, com si això fos tan fàcil ...
Aquest benèfic desordre que ens porta aquesta vida quotidiana que ens capgira de massa canvis. Són noms que van restant com els dies de sant d’un calendari, que guardes per què les fotografies t’agraden. La distància s’ha emmudit, sense esforç, però plena de ressons. I enllà de la confiança ploro, ploro per haver perdut allò que creia vertader i, sobretot, per no saber ser adulta davant del silenci.

Després he llegit aquest poema de Joana Raspall, del poemari llum i gira-sols.

Confessió

No et sóc fidel. Què et diré, si ho preguntes?

... Sols et puc dir que sóc pres de vertigen
sobre un fondal de passions obscures.
Em sento atret per un cant de sirenes
i no tinc pal resistent on lligar-me.
Perdo el desig d’esperar les aurores,
que el foc intern m’ha bleït la mirada.
Enceto un cant, i la veu rogallosa
escup udols d’amargor salvatgina.
Respiro un baf torbador de verema
que m’omple el cup dels sentits i fermenta.

Voldria retre’m de bocaterrosa
davant l’allau que imponent s’esllavissa,
i fer-me glaç insensible per sempre!

Què et podré dir? No entendries la lluita.
Ni jo l’entenc! No mereixo estimar-te.
És un mal fat que m’acosta als teus braços
i amb mil indignes paranys me n’allunya.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Laura, hauries pogut escriure el teu comentari en forma de poema (els versos són ben clars!). Dius moltes coses en molt poques paraules i amb una gran dosi de sensibilitat. Admirable, com el poema de la Joana Raspall, a qui vaig conèixer fa un munt de temps.

He seguit el teu dietari gairebé cada dia des dels llunyedars del nord, i des d'ahir al vespre torno a ser a Barcelona. Ens hem de trobar!

Una abraçada.

Doe ha dit...

Sent tan jove em sento igual, massa sol per haver conegut gent, massa sol per viure-hi envoltat... però pareixen tant... tant inaccesibles, que no m'hi apropo.
I al silenci de la nit, em perturbo, i em dono les culpes d'aquest mal.

Laura Dalmau ha dit...

Doe,
Benvingut a És l’hora d’hissar els somnis i gràcies pels teus comentaris. Un títol de blog “Dolces cadenes” força punyent.

Laura Dalmau ha dit...

Albert, tot un luxe conèixer a Joana Raspall. Jo aquest estiu he gaudit de la seva poesia, de Ales i camins i Llum i gira-sols. I gràcies per seguir aquest dietari d’agost des de les llunyanies del Nord.