19/8/08

Dimarts 19 d’agost



Aquesta setmana som 6 persones a la feina i la planta esdevé més oberta que mai. I no sé si avui tinc ganes de tornar a casa... Els petits són amb el seu pare i les seves habitacions plenes de llibres, joguines i cromos de diferents herois, sembla que clamin crits d’infantesa. La seva olor s’agombola a les parets.

La setmana passada li vaig fer un poesia a la Natàlia, de sis anys, amb més o menys traça, després que una petita medusa l'acaronés.


L A M E D U S A R O S A

Tons de color purpurina
s’inventen una cançó
de llum, ball i tresor.

Tota vestida de rosa
amb tentacles perfumats
balla quan el sol es pon.



5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

molt dolç

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies Jesús M.

Teresa Bosch ha dit...

Molt maco. La teva filla deu estar contenta.

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies Teresa. Crec que treballar la poesia des de la infantesa, des de l’escola i a casa, farà que els menuts adquireixin un gust per llegir-la i una sensibilitat estètica i creativa.

Doe ha dit...

Són d'aquella mena de coses que anys després, a la adolescència i amb sort a l'edat adulta, recordes a trossos i t'entendreixen, amb record de perfums i jocs de nen petit, i de qui té la va dir. I plores...