Hem deixat enrere
Hem deixat enrere les butxaques
esborrant el nostre passat
de complexitats humanes.
I somric perquè de plorar-te
se m’ha deslliurat la veu
entre solsticis d’estiu.
Ara, de sobte, desfaig
aquella absència. Malgrat tot
em fas anar massa lluny:
on l’oblit no té baranes
i la por m’encalça l’ànima.
Ara, de sobte, somric
perquè d’enyorar-te
he après a ser mare.
28/8/08
Dijous 28 d’agost
He començat a ordenar les fotos des de que els petits eren més menuts, encara. Fa dos anys que tot havia quedat esgarrinxat en particions adultes. Ara tornen a ser infants disfressats o tan sols somrient sense dents. Sembla que busqui entre fotografies el perfum del meu passat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola Laura! Sóc la MiniLaura de RC (valgui la redundància). Amb el teu permís, t'enllaço al meu bloc.
I felicitats per aquest poemàs d'amor maternal. Em trasbalsa.
Petons al Jordi (el meu recitador voluntari ^^) i a tota la família.
Benvinguda al blog Laura! Em fa moltíssima il·lusió tenir-te per aquí. Records a Roses i un petonàs per a tu!
Publica un comentari a l'entrada