28/4/08

Poetes catalans. Joan-Elies Adell

Demanar només paraules no és fàcil... gràcies a tots dos.

Una definició llançada curosament en color de tinta a la primera pàgina: “ancoratge”, A CURT TERMINI.




Aquests sentiments sobre el que més estima, posant ordre, sobre una voluntat de sorra, amb una estructura interna bellíssima i una coherència temàtica que llisca.

Un llibre editat el 1997, rere un premi de poesia Festa l’Elx 1996.

Us deixo la seua lectura, silent, pausada, com si poguéssiu imaginar ara mateix la sensació, la veu càlida del propi autor de Vinaròs.



A CURT TERMINI

Ara mateix,
negociant la sola olor de les carícies,
un únic semblant a punt d'extingir-se,
em convenço que són les deixes
del clímax, tèrboles com aiguats
tempestuosos, com corrents furtius
i transitoris, el sol delit envenjable,
un únic acte a punt per a la rebel·lia.
Poc hi ha de tan cert com els cims
són una versió dolenta del happy end
o com que en nom de la narració
s'han destruït tantíssimes coses. Amara
el meu cos d'una llarga calitja
i jo no vull per més temps avançar
cap a llocs concrets, cap a objectius fàcilment
determinables. ¿No és aquesta la intenció
última de l'orgasme?