Entre Zadar i València, es passegen els versos del Pau Sif quan el sol ha eixit davant del mar; aquests versos que m’han acompanyat entre viatges de metro, com un TRÍPTIC D’UN CARRER.
Us ens deixo un, com un carrer qualsevol, en que la llum i l’espai fan d’un full en blanc el sentit de la poesia.
ACICASTELLO
Contra la mar, un espigó castell.
Aquell rodet se'm va velar i tinc
només records en negre, blau i verd,
(la torre cap al cel contra la mar),
d'un llibre d'imatges que vaig comprar.
Com els canons disparaven irats
rocs de volcà, farallons de Ningú,
contra la mar i altres invasors,
així surava l'oli de la llum
sobre la memòria en negatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada