Aigua, núvol, pluja, vent…

Rere la cançó de Joan Isaac s’alça el pròleg del mateix autor, Aigua, núvol, pluja,vent… un poemari de Joan Adell damunt papers en blanc, com si les ferides es guarissin per un repte, la vida d’una filla.
És tracta d’un bellíssim poemari de 32 versos, un monòleg interior d’una veu sensiblement extraordinària i madura.



En uns versos ens dius: «se’m fa difícil quantificar a pes el teu desig de viure o de morir». Gràcies per compartir aquest petit tros de vida...

Tu m’ho expliques perplexa
i espantada. No ho entens.

T’imposen la presència obscena
i humiliant d’una infermera
profanant la teva intimitat.

Jo tampoc ho puc entendre.
Tal vegada, per guarir
una ànima esquerdada
cal despullar-la, d’antuvi,
de la seva dignitat.

Joan Adell Alvarez®