3/9/07

Post vacances

Avui, després d’arribar a terra estranya de gallines enfilades i mirades massa iguals, tanco les vacances d’un estiu irregular, ple de pluja i temperatures tardorenques, però enjogassat.

Ja sóc aquí, durant vuit hores, en una oficina gris; un patrimoni rutinari que he de donar les gràcies i tot.

Durant les vacances he escrit poesia en hores de silenci, versos que m’han acompanyat amb un somrís mentre les joguines dormien. Entre el desig del lliscar de les hores, esbrinant com aprendre cada dia a ser mare, amb els ulls ben oberts i un saber perdonar dolçament.
Fer poemes són paraules, el ressò de la meva pròpia veu... però el ser mare és una passió perenne que habita dins meu. Ells saben caminar però encara han d’aprendre a volar sense desafiar al buit...


Aquest trimestre de l’any sabré qui franqueja el mar en aquest patrimoni rutinari!


1 comentari:

civisliberum ha dit...

Les vacances es temps d’esperit, de retrobarse amb un mateix I de gaudir de tot allò que estimem. En tornar a la feina la realitat grisa i alineant ens portar a temps de foscor. Sort de les il·lusions i les esperances que en permeten superar una feina poc engrescadora i un entorn fosc. Però la vida esaAixí i d’entre la foscor sempre pot sortir una claror que ens ajuda a seguir i a somriure.