23/7/07

Poesies


Miro el dia, amb el cos perfumat de tu,
sense por, enfilant-se per la porta,
aquella que es va obrir sola, sense rellotges.
He reprès el caminar al costat de les petjades
sota l’esguard del teu desig, vora del mar,
mentre les onades acaronen el meu estimar.
Miro el dia, bategant el teu nom de tendresa,
definint el que va esdevenir un vint-i-tres d’abril
ple de somriures eterns escrits en l’aire
entre roses rivetejades de complicitat,
que van fer de sinònims un futur, el nostre.
Miro el dia i ressegueixo el gust de la teva pell
espirant un bell somni de sentits compartits.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Albiro el dia, perfumat del teu mirar,
amb la por de perdre aquest món,
que traspassant la porta que es va obrir
s'ha anat pintant de llum i colors.
Les hores van tocant al rellotge imaginari
que encortina el meu tremolós cor
repicant a cada passa del meu caminar.
Albiro el dia, omplint els llavis del teu nom,
futurejant l'esdevenir del vint-i-tres d'abril
acariciant els eterns somriures de l'aire,
escrits pels nostres cors rivetejats de rosa
que adjectiven els sinònims d'un futur, el nostre.
Albiro el dia i ressegueixo el gust de la teva pell
construint la realitat del somni de sentits compartits.

------------------------------------

Gràcies Laura pels tres mesos viscuts,rememorarem el passat d'aquest present, mentre futuregem el què esdevindrà.

Un petó des del cor, i amb tota l'ànima.

JPS